#AlumnatCIC | Els alumnes de “Tendències de les arts contemporànies” realitzen l’anàlisi de diverses exposicions en format de càpsules audiovisuals

Publicat el dia 30 desembre, 2020

Durant el primer quadrimestre del curs, l’alumnat del grup de tardes de l’assignatura “Tendències de les arts contemporànies”, impartida per la professora Assumpta Bassas, ha realitzat en grups de quatre persones l’anàlisi d’una exposició d’art contemporani en format de càpsula audiovisual. Les exposicions analitzades han estat: “William Klein. Manifesto”, “No em sents? Nalini Malani”, “SISTERS! Barbara Hammer”, “William Kentridge. El que no està dibuixat”, “ PUBER. Tanit Plana”, ” Aziz Azara. The Endless Echo of Tomorrow”,  ”Tony Cokes. Música, Text, Política”, “Basado en historias reales. Colección Foto Colectania”,  ”Fina Miralles. Sóc totes les que sigut”,” Los Dalton”, ”Bill Brandt”, “Aurèlia Muñoz. Anuar l’espai”, i “On som, on podríem ser”.

L’objectiu principal de l’exercici ha estat propiciar l’experiència directa de l’alumne no només amb l’art contemporani, sinó també amb el fet expositiu. Les exposicions d’art contemporani són fets culturals, i formen part de les produccions de les indústries culturals. Hi ha molts tipus d’exposicions, i totes tenen una narrativa i òptica curatorial, un discurs de comunicació construït museogràficament en un espai concret. Per tant, les pautes de l’anàlisi volien portar l’estudiant a prendre consciència dels continguts, però sobretot dels diversos aspectes tècnics (il·luminació, ordre de sales, senyalèctica, col·locació de les obres, etc.), de comunicació (web de la institució, imatge promocional, textos de paret, fulletons o codis QR, informadors/es de sala, etc.), així com dels programes públics i altres aspectes que constitueixen el fet expositiu. La idea ha estat treballar com les exposicions no són mers aparadors per presentar les obres d’art, sinó que estructuren les formes d’entendre i de gaudir del fet artístic en la cultura contemporània i dissenyen les relacions que una societat o un públic té amb la creació i la cultura artística.

Les càpsules audiovisuals fetes per l’alumnat s’han presentat durant 15-20 minuts a l’inici de cada classe en línia, i seguidament han estat comentades per la professora i l’alumnat del curs. Així, al llarg del quadrimestre, han aconseguit també obtenir una panoràmica de les exposicions de tardor a Barcelona a través de les singulars mirades de cada grup. També han aconseguit aproximar-nos  a ensumar la complexitat de la cultura artística i les diferents professions implicades en la producció d’exposicions, més enllà de conèixer artistes i obres contemporànies, tendències, llenguatges i formats artístics actuals, i practicar la mirada més enllà d’un/ a espectador/a consumidor/a acrític/a de cultura.

L’alumnat ha realitzat una feina excel·lent desenvolupant competències claus de treball en grup: informant-se, creant i organitzant continguts, elaborant el guió i decidint el muntatge audiovisual segons la narrativa i eines audiovisuals escollides. La bona motivació i l’interès de l’alumnat en aquest exercici s’ha demostrat en un interessant equilibri trobat, en la majoria dels casos, entre el seguiment de les pautes donades i l’aposta per la creativitat i la reflexió. La pràctica ha suposat un primer pas per a començar a familiaritzar-se amb eines d’anàlisi crítica que contribueixen a formar una mirada més elaborada i sensible envers el fenomen de l’art contemporani en el seu circuit de producció expositiva actual a la nostra ciutat.  Un salt qualitatiu molt interessant per a començar a construir un discurs a través dels mitjans audiovisuals i dels llenguatges de comunicació a l’abast dels estudiants.

A continuació us presentem una selecció de les càpsules més destacades:

PUBER. Tanit Plana, realitzada per Sandra Lázaro, Júlia Manero, Alba Mendoza i Marina Pérez.

Sisters! Barbara Hammer, realitzada per Violeta de Tomás, Alejandra de la Mora, Alba Falcón i Ennia Fillola.

El que no està dibuixat. William Kentridge, realitzada per Luna Fernández, Gerard Cosculluela, Alejandra Barnat i José Maria Guilera.

No em sents? Nalini Malani, realitzada per Gisela Mateu, Pau Vega, Lorena Noé i Laia Sanz.