Schinus molle (pebrer bord)

Schinus molle L. (Anacardiaceae)

Cat.: pebrer bord; Cast.: pimentero falso; Angl.: Peruvian peppertree.

Distribució i hàbitat

Originari de sud-Amèrica (Bolívia, Perú i Xile), però es cultiva a tot el món. Espècie que tolera bé la sequera i les altes temperatures, però no aguanta bé les gelades.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de fins a 25 m, dioic, de tronc gruixut i escorça fosca, aspra i que amb el temps s’esquerda i s’exfolia en plaques llargues, traspuant resines aromàtiques. Fulles esparses, pinnaticompostes, amb folíols linear-lanceolats, aguts, amb l’extrem corbat i enters. Inflorescència en panícula pèndula. Flors unisexuals, groc-blanquinoses o verdoses,  amb 5 pètals, 5 sèpals, les masculines amb 10 estams en dos verticils, les femenines amb 3 carpels soldats. Fruit en drupa, globós, rosat o vermell brillant, aromàtic.

Usos

La fusta s’usa com a combustible perquè és rica en resina i crema molt bé; és dura, pesada i resistent als tèrmits. S’empra en la indústria perfumera per la intensitat del seu aroma. Planta ornamental per la forma semblant a un salze i pel seu aroma. Tradicionalment en la regió andina s’havia emprat com a tint natural de fibres i per elaborar begudes com la chicha. Els seus fruits (pebre rosa) s’usen com a condiment.