Pinus halepensis (pi blanc)

Pinus halepensis Mill. (Pinaceae)

Cat.: pi blanc; Cast.: pino carrasco, pino de Alepo; Angl.: Aleppo pine, Jerusalem pine.

Distribució i hàbitat

Circummediterrani. Creix en boscos secs i oberts.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de fins 20 m, de capçada esclarissada, amb escorça grisenca i tronc generalment recte. Fulles en forma d’agulla (aciculars), curtes, primes, blanes, d'un verd groguenc i agrupades de dos en dos sobre brots curts (braquiblasts). Inflorescència unisexual, que forma estructures en forma de pinyes (cons), la masculina oblongo-cilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna; la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten dos primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) pedunculada i reflexa, que s’obre per alliberar les llavors (pinyons) petites, grises i puntejades de negre.

Usos

Com de tots els pins, se'n pot extreure la resina d’on s’obté la trementina, popularment usada per tractar bronquitis, com a antisèptic urinari i per afeccions de la pell. Amb fusta de qualitat mediocre, s’utilitza en repoblacions forestals intensives, per la qual cosa, moltes pinedes actuals són realment formacions secundàries en la successió ecològica. Espècie piròfita i com a tal s’usa com a combustible de llar, ja que en ser molt resinós crema amb facilitat.