Olea europaea (olivera)

Olea europaea L. (Oleaceae)

Distribució i hàbitat

Circummediterrània, però naturalitzada a llocs de clima temperat mediterrani.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de 4 a 10 m d’alçada, amb tronc massís, gruixut i tortuós en els exemplars vells i capçada ampla, amb escorça rugosa de color gris-platejat. Fulles simples, oposades, el·líptiques, mucronades a l’àpex, enteres, coriàcies, amb anvers glabrescent i verd fosc, grisenques pel revers, densament cobert de pèls esquamiformes, curtament peciolades. Inflorescència ramificada (panícula), axil·lar. Flors hermafrodites, però també n’hi ha d’unisexuals masculines, aromàtiques, actinomorfes, pedunculades, amb calze acopat, amb 4 dents més o menys desenvolupades, corol·la amb 4 pètals, blanquinosa, 2 estams d’anteres blanquinoses o groguenques i gineceu bicarpel·lar. Fruit en drupa, d’ovoide a subesfèric, verd de jove, negre o morat en la maduresa, pinyol (endocarpi) fusiforme, petri, rugós o llis.

Usos

El fruit, l’oliva, es consumeix i presenta propietats beneficioses com a antioxidant, i preventiu de malalties cardiovasculars. Les fulles tenen efecte hipotensor. L’oli d’oliva és un ingredient típic de la cuina mediterrània i, a més, té efecte laxant i lubricant. La fusta és de gran qualitat. Símbol de la pau en diverses cultures.

Observacions

L’exemplar de la Facultat, fou plantat l’any 1995 amb motiu del 150è aniversari de la creació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, com explica la placa commemorativa.