Nerium oleander (baladre)

Nerium oleander L. (Apocynaceae)

Cat.: baladre; Cast.: adelfa; Angl.: oleander.

Distribució i hàbitat

Originari de tota la regió mediterrània, a les ribes de rierols, barrancs, rambles més o menys eixutes a l’estiu, fins als 1000 m.

Descripció morfològica

Arbust perennifoli de fins 4 m, amb escorça grisenca i ramificat en moltes branques flexibles des de la mateixa base del tronc. Fulles simples, d’un verd intens, oposades o verticil·lades en grups de 3, lanceolades, coriàcies, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt. Inflorescència en corimbe. Flors hermafrodites, actinomorfes, flairoses, calze amb 3 sèpals glandulosos i corol·la infundibuliforme (forma d’embut) amb 5 pètals soldats, amb una corona multífida central, de color rosa intens o blanc vermell, 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit format per 2 fol·licles, fusiformes, marronosos, que romanen units fins la dehiscència; llavors amb un plomall de pèls (vil·là).

Usos

Molt tòxica, té un làtex transparent que conté heteròsids cardiotònics de forta activitat. S’havia utilitzat popularment com a cardiotònic i parasiticida, usos desaconsellats. Plantat en les mitjanes d’autopistes i carreteres o en parcs i jardins.