Myrtus communis (murtra)

Myrtus communis L. (Myrtaceae)

Cat.: murtra; Cast.: arrayán; Angl.: common myrtle.

Distribució i hàbitat

Circummediterrània. Creix lligat a la vegetació de boscos com alzinars, carrascars i suredes, també en brolles sobre sòls frescs i una mica humits, fins als 1000 m.

Descripció morfològica

Arbust perennifoli en general de fins a 2 m, molt ramificat, aromàtic. Fulles oposades, ovades o lanceolades, lluents, d’un verd intens per l’anvers i més pàl·lides pel revers, uninervades, amb unes cavitats oleíferes (com puntets) observables a contrallum. Flors solitàries a les axil·les de les fulles, sobre llargs i fins peduncles, amb 5 sèpals i 5 pètals lliures, els segons blancs, amb estams molt nombrosos i un ovari ínfer soldat al receptacle. Fruit en baia, de la mida d’un pèsol, d’un color blau-negrós, coronat per les restes del calze.

Usos

La fusta, dura i compacta, és utilitzada en fusteria i ebenisteria. Les tiges i les fulles són riques en tanins, per la qual cosa són astringents, i els olis tenen propietats balsàmiques i antisèptiques, i s’usen també en perfumeria. El seus fruits (murtrons) són comestibles i se’n fan confitures i licors. Usada també com a ornamental puix que suporta bé la poda. Te un significat religiós i simbòlic des d’antic a la regió Mediterrània.