Laurus nobilis (llorer)

Laurus nobilis L. (Lauraceae)

Distribució i hàbitat

Autòcton en tota la regió mediterrània, generalment en fons de barrancs, fins als 1000 m. Es cultiva des d’antic i hi ha exemplars naturalitzats.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de fins a 10 m, dioic, amb tronc erecte, capçada ovoidal i escorça llisa. Fulles simples, coriàcies, lanceolades, ondulades en els marges, de color verd fosc brillant per l’anvers, amb glàndules internes que li atorguen el característic aroma. Inflorescència en cima axil·lar umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes, amb 4-6 tèpals groguencs; les masculines amb 8-12 estams i les femenines amb 2-4 estams estèrils (estaminodis) i gineceu subsèssil. Fruit en baia ovoide, negrós i amb una sola llavor.

Usos

Usat com digestiu, carminatiu i hepato-protector. També es utilitzat com espècia per aromatitzar guisats. La fusta és aromàtica, dura, pesada i de bona qualitat per a petites peces i treballs de marqueteria. Ús simbòlic des de l’antiguitat clàssica formant corones de fulles en honor a vencedors i portes. És l’origen del nom dels posseïdors de títol acadèmic  («laurea» i batxillerat, de baccalaureatus: guarnit amb llorer que ha donat fruit, el resultat de l’estudi).