Un estudi publicat a la revista Nutrients ha revelat el mecanisme que relaciona el fet de consumir una alimentació rica en greixos saturats amb la malaltia d’Alzheimer. Els resultats del nou treball suposen un avenç en el coneixement del mecanisme que explicaria la relació entre obesitat, la diabetis tipus 2 i el desenvolupament de l’Alzheimer. A més, ofereixen noves dianes per a la possible prevenció i tractament de la malaltia.

En el treball, liderat per la catedràtica Mònica Bulló, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), també participen els investigadors Miren Ettcheto, Marina Carrasco i Antoni Camins, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro), ambdós vinculats al CIBER de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). L’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN).

La recerca s’ha centrat a veure com aquesta dieta afecta unes molècules que es troben a la sang i altres teixits com el cervell, i que actuen com a marcadors i reguladors de la malaltia. La investigació es va fer en un model de ratolins que desenvolupa la malaltia d’Alzheimer en edat adulta. Estudis previs en aquests animals ja havien demostrat que després de seguir una dieta rica en greixos acabaven desenvolupant la malaltia molt temps abans que els que tenien una alimentació convencional. El que no es coneixia eren els mecanismes que desencadenaven l’avenç de la malaltia, i ara s’han resolt.

Per fer-ho, l’equip investigador va analitzar l’expressió de 15 microARNs (miRNAs), petites molècules d’ARN que tenen un paper crucial en la regulació genètica, tant en el plasma com en teixits cerebrals. Es van examinar els canvis en els microARNs relacionats amb la insulina en models de ratolins amb predisposició a l’Alzheimer i sense que seguien una dieta alta en greixos, sobretot de tipus saturat.

Els resultats van demostrar que empitjorava el seu metabolisme després de seguir aquesta dieta durant sis mesos amb un increment significatiu del pes corporal i una pitjor resposta a la glucosa i a la insulina, que són característiques similars a l’obesitat i la diabetis tipus 2 en persones. A més, es va observar una alteració de diversos microARNs tant a la sang com al cervell. Aquests canvis estaven relacionats amb processos que poden danyar el cervell, com l’acumulació de plaques de β-amiloide (unes aglomeracions de proteïna que es formen al cervell i que serveixen de marcadors de l’Alzheimer); la producció excessiva de la proteïna tau (que, quan es descontrola, pot danyar les cèl·lules cerebrals) i la inflamació dins del cervell, que també està vinculada amb aquesta malaltia.

La nova recerca no només aporta noves dades sobre com una dieta rica en greixos pot afectar la salut cerebral sinó que també obre la porta a futures recerques sobre estratègies alimentàries com a possible via per tractar l’Alzheimer. Els resultats subratllen la importància d’una dieta equilibrada per a la prevenció de malalties neurodegeneratives i destaquen el potencial dels microARNs com a objectius per a intervencions terapèutiques.