Hedera helix (heura)

Hedera helix L. (Araliaceae)

Distribució i hàbitat

Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Boscos ombrejats de la terra baixa fins a l’estatge montà fins a 1500 m, formant catifes o enfilant-se a troncs, roques o parets.

Descripció morfològica

Liana perennifolia, llenyosa, enfiladissa per unes petites rels que s’adhereixen a troncs, roques o parets. Fulles simples, alternes, gruixudes i coriàcies, brillants, d’un verd més fosc per l’anvers que pel revers, peciolades, amb dues morfologies diferents (dimorfes): les de les branques estèrils, palmades amb 3-5 lòbuls; les de les branques florides, enteres, el·líptiques, romboidals fins a lanceolades. Inflorescència en umbel·la. Flors hermafrodites, calze amb 5 sèpals petits triangulars, corol·la amb 5 pètals lanceolats, petits i verdosos, disposats en forma d’estrella, que alternen amb 5 estams lliures, erectes, gineceu amb 3-5 carpels. Fruit en baia, de la mida d’un pèsol, negre quan és madur, amb 2 a 5 llavors.

Usos

La fulla té un ús ben establert com a expectorant en casos de tos productiva i un ús tradicional com a expectorant en la tos associada a refredats. En cosmètica s’empra en productes anticel·lulítics. Tota la planta conté una lactona sesquiterpènica tòxica (hederina). Pot produir intoxicacions en humans (i en animals domèstics) pel consum de fruits, i dermatitis de contacte. Se n’obtenen saponines usades per a combatre plagues en cultius, com ara la del cargol-poma. Símbol poètic i religiós, des de l’antiguitat, atribuït a Dionís.