Ginkgo biloba (ginkgo)

Ginkgo biloba L. (Ginkgoaceae)

Distribució i hàbitat

Molt rar i restringit a dues zones reduïdes de l’est i sud-est de la Xina. Boscos caducifolis de sòl àcid en valls remotes de muntanya, fins a 1100 m. Introduït en jardins botànics a Europa a partir del s. XVIII i després conreat en parcs i carrers.

Descripció morfològica

Arbre caducifoli de fins a 20 (30-40) m, molt longeu, dioic, amb troncs rectes i gruixuts, de fins a 4-5 m de diàmetre (9, en els de més edat) i escorça grisenca que s’esquerda. Fulles agrupades en feixos a l’extrem de braquiblasts (brots curts i gruixuts), flabel·liformes (en forma de ventall), amb pecíols llargs, de vegades amb làmina que té una escotadura central que les divideix en 2 lòbuls; a la tardor groguegen i les branques resten nues a l’hivern. Inflorescència masculina en raïm, la femenina biflora. Flors unisexuals, sense periant, les masculines amb sacs pol·línics agrupats per parelles, les femenines llargament pedunculades i geminades. No fan fruits, sinó que directament es formen les llavors, ovoides, carnoses, glauques (verd-blavoses) i, quan són madures, d’un groc-ataronjat o bru, moment en què desprenen una forta olor rància i desagradable.

Usos

Té usos medicinals des de les antigues tradicions xineses i les llavors, fermentades i netes, torrades o cuites, es consumeixen, sovint amb significat ritual i afrodisíac. Al darrer terç del s. XX, el descobriment dels ginkgòlids ha promogut l’aplicació de l’extracte de les fulles en el tractament d’insuficiències vasculars perifèriques, majoritàriament en geriatria, i es troba en fase de recerca la possible extensió al tractament de la malaltia d’Alzheimer.

Observacions

L’espècimen que es troba al jardí de la Facultat va ser cedit, en forma d’esqueix, per una ex-alumna fa uns 25 anys. És tracta d’un exemplar femení que ocasionalment floreix però no arriba a fer llavors.