Ficus elastica (figuera de cautxú)

Ficus elastica Roxb. ex Hornem. (Moraceae)

Cat.: figuera de cautxú, arbre del cautxú; Cast.: higuera del caucho, árbol del caucho; Angl.: rubber tree.

Distribució i hàbitat

Índia i sud-est d’Àsia. Boscos montans (800-1.500 m). Conreat a l’interior i en parcs, places i carrers de la regió mediterrània. Antigament conreat a l’Àsia per a l’obtenció del cautxú.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de fins a 40 m, laticífer, amb rels aèries que pengen fins a terra; els individus silvestres poden créixer sobre altres arbres-hostes però es garanteixen la nutrició amb aquestes rels. Fulles grosses, el·líptiques, gruixudes, coriàcies i lluents, amb un bec apical. Flors unisexuals, tancades en un receptacle carnós, amb un porus apical: un cop fecundades les flors a través d’un mecanisme força complex, el receptacle esdevé una figa, que és un tipus d’infructescència anomenada siconi, sense peduncle, de color groc-verdós, a l’interior de la qual hi ha els veritables fruits que són aquenis.

Usos

Els troncs produeixen un làtex (suc lletós blanquinós) antigament emprat per a produir cautxú a l’Àsia (no s’ha de confondre amb l’arbre del cautxú americà, Hevea brasiliensis). El làtex de la figuera de cautxú és irritant dels ulls i de la pell i pot ser tòxic per via oral.