Dracaena draco (drago)

Dracaena draco (L.) L. (Asparagaceae)

Distribució i hàbitat

Endèmic de la regió macaronèsica (Canàries, Madeira i Cap Verd) i sud del Marroc. Roques i penyals escarpats i inaccessibles. Cultivat des de fa segles a la península Ibèrica.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de fins a 10 m, longeu, amb tronc dret, de fusta duríssima, amb ramificació dicòtoma (forques de 2 en 2), tot i que només es ramifica cada cop que floreix (cada 10-15 anys). Fulles lanceolades, enteres, glauques (d’un verd blavós), formant rosetes a l’extrem de les branques. Inflorescència en panícula terminal. Flors hermafrodites amb 5 tèpals blanquinosos, 6 estams i gineceu amb 3 carpels. Fruit en baia, globós, d’un groc ataronjat, en el qual sol madurar una única llavor.

Usos

El drago és el mític arbor draconis, del qual s’obtenia antigament una resina vermella anomenada «sang de drago» o de drac, que flueix d’esquerdes del tronc i era usada com a astringent i també en pintura i il·lustració.

Observacions

L’exemplar de la Facultat fou plantat l’any 2017, cedit pel Sr. Ricard Rodríguez, alumne de l’activitat «Visites botàniques» que organitza UB-Divulga. Aquest drago té una edat aproximada de 25 anys i, atès que encara mai no ha florit, el seu tronc és únic i no és ramificat.