Cupressus sempervirens (xiprer)

Cupressus sempervirens L. (Cupressaceae)

Cat.: xiprer; Cast.: ciprés; Angl.: Mediterranean cypress.

Distribució i hàbitat

Mediterrània oriental, Xipre, Creta, fins a Síria o Iran. Boscos mediterranis, secs. Conreat als països mediterranis des de l’antiguitat.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli de fins a 35 m, monoic, longeu, resinós. Tronc recte (pot ser tortuós als exemplars silvestres), amb branques erectes que originen una capçada llarga i estreta (forma sempervirens). Fulles adultes en forma de petites esquames, imbricades les unes amb les altres amb aparença de 4 rengleres. Inflorescència en forma de pinya (cons), la masculina ovoide, de 4-8 mm, a l’extrem de les branques, la femenina el·lipsoidal o globosa, verda i després bruno-grisenca, brillant i cada cop més llenyosa. Flors unisexuals. Fructificacions llenyoses, amb 8-14 esquames poligonals (com els segments cosits per formar una pilota de futbol), que tenen un peu claviforme que les va separant per alliberar les llavors, nombroses (6-20/esquama), que són com petits pinyons alats que maduren gairebé un any després de la pol·linització.

Usos

El pol·len de xiprer es dispersa per l’aire (aerovagant) i és considerat dels més al·lergògens en ciutats mediterrànies. La fusta és aromàtica, resistent, usada en fusteria, ebenisteria i torneria. Les fructificacions contenen tanins i s’han emprat en el tractament de venopaties (varices i hemorroides) i l’oli essencial, en inflamacions osteoarticulars. Es cultiva en jardins i camps, per a fer-ne tanques i com a pantalles de protecció per al vent. L’oli essencial pot produir intoxicacions en bestiar que ha menjat restes de poda. Als països mediterranis, té un valor simbòlic d’hospitalitat a les cases i als cementiris.