Citrus reticulata (mandariner)

Citrus reticulata  Blanco (Rutaceae)

Cat.: mandariner; Cast.: mandarino; Angl.: mandarin orange.

Distribució i hàbitat

Es considera originària del SE de l’Àsia, possiblement del SE de la Xina, Filipines i  potser del Japó. Creix en boscos de terres baixes.

Descripció morfològica

Arbret perennifoli de 3-5 m, aromàtic, de capçada arrodonida i branques gràcils i ± espinoses. Fulles el·líptiques, coriàcies, de marge finament dentat, lluents, sense pèls, molt consistents, amb pecíol estretament alat i articulat amb el limbe, que presenta unes glàndules d’olis essencials visibles a contrallum. Flors solitàries, aromàtiques, blanques, amb 5 sèpals soldats, 5 pètals lliures, estams soldats i, al centre, un ovari amb 7-14 cavitats. Fruit en baia taronja un cop madura però una mica especial (hesperidi): té l’exocarpi (part externa) glandular, el mesocarpi (la part blanca) carnós però eixut i l’endocarpi (el tel dels grills) membranós, és una mica aixafat, amb diversos grills a l’interior de color ataronjat.

Usos

Espècie molt polimorfa de la qual se n’han separat fins a 36 espècies. És un dels parentals d’espècies de cítrics híbrides d’interès alimentari i industrial, com ara el taronger agre (C. × aurantium). Sovint s’utilitzen varietats híbrides com a ornamentals, com la que hi ha al jardí de la Facultat, pel seu fullatge sempre verd però de fruit poc mengívol. Altres varietats hortícoles s’utilitzen pels seus fruits comestibles.

Observacions

L’exemplar que hi ha al jardí de la Facultat, fou plantat el 1986 per estudiants del  professor de Botànica de la Facultat Dr. Lluís Girau i Bach (1918-2018), com a homenatge i amb motiu de la seva jubilació.