Buxus sempervirens (boix)

Buxus sempervirens L. (Buxaceae)

Cat.: boix; Cast.: boj común, boja; Angl.: boxtree.

Distribució i hàbitat

Autòctona del centre i sud d’Europa, nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. Habita en regions temperades, tropicals i subtropicals. Creix silvestre en el sotabosc i marges de boscos, preferentment sobre substrat calcari, fins els 1700 m.

Descripció morfològica

Arbust o subarbust perennifoli, monoic, de fins a 5 m, molt ramificat, erecte, densament foliós, amb escorça clivellada. Fulles petites, persistents, coriàcies, simples, oposades, peciolades, amb limbe d’ovat a el·líptic, enter, obtús, sovint escotat, coriaci. Inflorescència en glomèruls axil·lars. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb un perigoni groguenc; les masculines amb 4 tèpals, 4 estams; les femenines amb 6 tèpals i gineceu amb 3 carpels. Fruit en càpsula,  subesfèric, dehiscent, coriaci, glauc, amb tres banyes que són les restes dels estigmes i amb 6 llavors de color negre lluent.

Usos

Planta tòxica pels alcaloides que conté. S’utilitza en torneria i artesania per la qualitat de la fusta i com a planta ornamental pel seu fullatge compacte.