1.  
2.  
3.  

En el marc del Programa Integral de Millora de la Formació de Mestres de la Facultat d’Educació, el passat 25 de novembre va celebrar-se la Taula Rodona Educar per viure al segle XXI. La Taula va estar presentada i moderada pels coordinadors del Programa, Monserrat Payà i Juli Palou, i hi van participar la mestra i emprenedora Queralt Llorca; el mestre, director jubilat i escriptor Jaume Cela; i el periodista Jofre Llombart.

En un clima distès i de complicitat, els ponents van respondre i dialogar en base a tres preguntes:

1. Des de la teva experiència professional, quines habilitats has hagut de desenvolupar per ser competent? Quines d’aquestes vas començar a aprendre a l’escola? Quines no?

2. Quines competències hauria de desenvolupar el ciutadà del S.XXI?

3. Quins missatges adreçaries als futurs mestres?

Respecte la primera pregunta, Queralt Llorca va destacar la importància de confiar en un mateix i ser creatiu per tal de veure totes les oportunitats ocultes, sent conscient de les mancances pròpies i també de les potencialitats, per tirar endavant i gestionar la incertesa en el camí de visualitzar nous escenaris. En Jaume Cela destacà la importància de ser conscients de l’aprenentatge constant en el camí de ser mestre i també tenir la capacitat en poder veure com els mestres aprenen les grans lliçons dels infants des de l’escolta de les seves necessitats; les necessitats de ser tractats com a nens i nenes en un ambient actual de gran complexitat. En Jofre Llombart va referir-se a les connexions entre el món de l’educació i el periodisme, i en aquest sentit va considerar molt important el treball en equip i així treballar l’empatia, l’assertivitat, saber delegar, saber demanar disculpes, saber aprendre dels errors, saber aprendre dels èxits, saber ajudar, saber desconnectar... També va fer referència al desenvolupament de la capacitat crítica, a tenir voluntat de ser amè, interessant, planer i respectuós.

Pel que fa a les competències que els ciutadans del segle XXI haurien de desenvolupar, la jove mestra Queralt Llorca incidí en la importància del medi ambient. També va reflexionar sobre les TIC i la societat actual per tal de considerar-les un mitjà i no només una finalitat en sí mateixa: “Els nens que neixin avui dia o nosaltres mateixos ja sabem fer servir les tecnologies; no és alguna cosa que haurem d’ensenyar a que ells aprenguin, sinó el que haurem de fer és com es relacionaran d’una manera sana; parlo sobretot de videojocs, del joc que abans era jugar a una pilota i tenies a un nen que està a un equip de futbol; bé, pot ser que aquest futbol sigui tirar la pilota contra una paret i estar jugant hores i hores”. Respecte a aquest comentari sobre les tecnologies, el veterà mestre i escriptor Jaume Celà comentà: “De quina manera les tecnologies del coneixement, de la informació i, sobretot, com convertim aquestes tecnologies de la informació en coneixement? Perquè a vegades hi ha gent que comet un error i diu: “Jo porto tot el coneixement a la butxaca” No senyor, vostè porta tota la informació a la butxaca, però el coneixement no té informació”.  El periodista Jofre Llombart insistí en que “Els robots i les màquines ahir eren eines, avui comencen a ser companys de treball i demà seran competidors directament per alguns lloc de feina. Per tant, les competències que han de desenvolupar els ciutadans són les que ens diferenciaran de les màquines i de les males persones”.

I en relació a l’ultima pregunta, alguns comentaris destacables van ser que és important veure les adversitats com a oportunitats; Queralt Llorca va dir que cal creure que una mirada educativa pot transformar qualsevol espai des de la feina que estem fent; tant si estem atenent al personal en una finestreta d’un tiquet de vendre trens, com si estem en la presidència d’un país. En Jaume Cela va parlar de la importància de l’acollida i de la diversitat de persones que cal acompanyar en el procés de descobriment del món; en aquest procés cal ser uns bons “escoltadors” perquè els infants han d’arribar a casa seva a qualsevol tram educatiu amb la sensació de que el seu mestre se li estima. En Jofre Llombart insistí en la importància de fer equips, de fer xarxes, per tal de ser bones persones per fer bones persones.

La Taula Rodona va ser un autèntic èxit; va ser un plaer poder sentir les reflexions en el debat de tres generacions amb un interès comú: Educar i viure en el segle XXI.