Establir ponts entre les comunitats científica i educativa per contribuir a perfeccionar les experiències didàctiques actuals és l’objectiu de la Revista de Neuroeducació (JONED), una nova publicació en línia, gratuïta i de lliure accés oberta a la comunitat científica de tot l’àmbit nacional i internacional. Està impulsada per la Càtedra de Neuroeducació de la UB ( Edu1st), creada el 2019 i pionera a tot l’Estat, que dirigeix el professor David Bueno, de la Facultat de Biologia, i té com a directora adjunta la professora Anna Forés, de la Facultat d’Educació de la UB.

La nova publicació digital —la primera revista d’investigació neuroeducativa de tot l’Estat espanyol— tindrà una periodicitat semestral i editarà articles científics en català, castellà i anglès. La revista neix com una proposta innovadora per conjugar dues disciplines tradicionalment distanciades —les neurociències i l’educació— i per crear un espai de divulgació científica accessible a la comunitat investigadora nacional i internacional.

En el comitè editorial —encapçalat per Marcel Ruiz (UPF), David Bueno (UB) i Anna Forés (UB)— hi participa un destacat grup d’experts nacionals i internacionals de centres com ara la UPF, la UAB, la Fundació Educación Activa, la Universitat d’Oakland (Estats Units), la Universitat de Cambridge (Regne Unit), i la Universitat de Ciències Aplicades de Saxion (Països Baixos), entre altres institucions.

Un nou espai de trobada entre les neurociències i l’educació

Tal com explica Marcel Ruiz, director en cap de la nova revista, «volem aportar noves evidències al camp de la neurociència aplicada a l’educació mitjançant investigacions, experiències d’aula o revisions temàtiques, entre altres continguts. Així, la revista sorgeix per animar mestres, professors i científics a trobar espais per compartir aquest coneixement i, a més, per apropar els adolescents a la ciència i a l’educació».

L’activitat divulgativa de la publicació «vol contribuir a informar el públic sobre la manera en què s’està desenvolupant l’educació a la nostra societat. En un sentit ampli, té una doble finalitat: informar les persones i contribuir a bastir una cultura de l’aprenentatge des de les etapes més inicials de la vida», detalla David Bueno, professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i editor en cap adjunt de la nova revista científica.

La Revista de Neuroeducació vol esdevenir també un punt de trobada per establir sinergies entre diferents àrees del coneixement que tinguin com a finalitat optimitzar els processos educatius. «Creiem que la societat s’enriquirà, a curt termini, d’una cultura de l’educació i l’aprenentatge, no segregada i interdisciplinària, ja que el benestar i la cohesió de les persones ha de ser una de les finalitats últimes de tota activitat emergent de les societats», assenyala Anna Forés, professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB i editora en cap adjunta de la revista.

Una revista amb vocació divulgativa i projecció internacional

Amb una clara vocació divulgativa, els articles en l’àmbit de la recerca neurocientífica i educativa que s’enviïn a la nova revista «s’han d’escriure amb una terminologia que, tot i ser absolutament estricta, permeti la total comprensió dels textos», indica la professora Anna Forés. La secció «Neuromads», pensada per al col·lectiu investigador més jove, publicarà treballs d’aquest perfil d’autors en un llenguatge accessible i dirigit al públic interessant en els continguts sobre neuroeducació.

Amb la mateixa perspectiva d’internacionalització de la Càtedra Edu1st, que desplega cursos i continguts en català, castellà i anglès, aquesta revista de format obert «advoca per la necessària i imprescindible internacionalització dels coneixements, sense perdre mai l’entorn immediat», apunta Marcel Ruiz.

«Busquem la màxima transferència possible —continua Ruiz— per enriquir els àmbits que són de la nostra competència. Per això, la nova revista accepta articles en tres idiomes diferents —tot i que tots han de tenir un resum en anglès— per tal d’apropar millor els treballs a tot el col·lectiu interessat en aquest àmbit de recerca».

Neuroeducació: a l’avantguarda de l’aprenentatge

En un context pedagògic, la neuroeducació és una disciplina que dota de més rigor científic la pràctica educativa, «tot aportant evidències procedents d’una disciplina acadèmica complementària a la pedagogia a fi de promoure un aprenentatge més eficaç», explica David Bueno.

«No obstant això —continua—, la neuroeducació no pretén ni pot substituir la pedagogia ni les ciències de l’educació, que són absolutament imprescindibles per al desenvolupament i l’anàlisi de noves experiències didàctiques més coincidents amb l’entorn social i el seu dinamisme».

La neuroeducació també aporta noves eines per incrementar l’autoconsciència sobre els nostres propis processos d’aprenentatge, «i permet activar certes zones del cervell relacionades amb el plaer, fet que resultaria clau per entendre de quina manera aprenem≫, revela David Bueno.

Un projecte obert per convertir l’educació en una ciència de l’aprenentatge

En el context institucional, iniciatives com la Càtedra de Neuroeducació de la UB (Edu1st) o la Revista de Neuroeducació suposen «un pas clau per augmentar el valor de l’educació en la nostra societat», conclou Forés.

El primer número de la revista estarà disponible al juliol. Tots els membres del col·lectiu investigador interessats a difondre la seva recerca d’acord amb els criteris d’avaluació i revisió científica d’aquesta iniciativa editorial poden contactar amb l’equip editorial mitjançant el portal web fins al 15 de juny.