Per segon any consecutiu, els alumnes de Didàctica de la Història de Primària de tercer curs, recorren tres etapes de la diàspora més gran de la història de Catalunya: l'exili de la guerra civil cap a França.

Més de 500.000 persones van buscar refugi al país veí, darrere la caiguda de Barcelona, l'últim reducte republicà el gener del 1939. Concretament, seguim la història de les moltes dones embarassades que van fugir de la ciutat en cerca d'esperança i acollida i van ser internades al camp de concentració improvisat a la platja d'Argelès-sur-Mer i la zona es va envoltar amb filferro punxant vigilat per a la gendarmeria francesa.

A partir d’aquí, la tenacitat de la mestra i infermera suïssa Elizabeth Eidenbenz, voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra per aturar la fuga cap a França, va habilitar un edifici poc distant de la platja per atendre el part d’aquelles dones: conegut com l’edifici de la Maternitat d’Elna.

Des del seu començament fins al seu tancament obligat per l’exèrcit alemany a la Pasqua del 1944, hi van néixer poc menys de 600 nens i nenes. Les mares estaven internades als camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes amb una esperança de vida pels seus nadons i elles mateixes pràcticament nul·les.

Començant la vista al Museu Memorial de l'Exili, l’alumnat a mà de la seva docent, la professora Ilaria Bellatti, va tenir una experiència històrica per promoure la importància de fer història i memòria a l’educació primària.

La visita va tenir lloc el 18 de novembre, organitzada per Illaria Bellati, del Departament Didàctiques Apligades, del grup d’innovació Dhigecs.