Ahir, la Facultat d’Educació va acollir un dels últims actes públics en record de la professora i pedagoga Pilar Heras i Trias (1954-2019) que va morir sobtadament el passat 27 de gener. L’esdeveniment, presidit per la degana de la Facultat, la Dra. Roser Boix, va comptar amb la presència de la Hble. Sra. Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la filla i diversos familiars de la Pilar. També va reunir diverses exalumnes, companyes i amigues seves.

L’homenatge va començar amb les paraules d’Adela Casals i Sandra Costa, exalumnes de la pedagoga, que van explicar diverses anècdotes que havien compartit a classe, a més de destacar el seu esperit activista i feminista. Posteriorment, Asun Llena va parlar en nom de María Comín, companya de la Pilar en diversos projectes de cooperació internacional.

Xei Pastor, amiga personal i professora jubilada de la Facultat, va destacar el seu caràcter acollidor i el seu «acompanyament incondicional com a mare». Miquel Gomez, cap d’estudis d’Educació Social, va llegir una carta en nom de Victoria Pérez de Guzmán, presidenta de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social, la qual la representava com «una gran professional incansable i compromesa amb l’educació ambiental, el benestar social i amb aconseguir una societat més justa».

Núria Fabra, coordinadora del màster en Execució Penal i Justícia Restaurativa, va remarcar la confiança que dipositava en la Universitat i en «el seu paper de transformació social per educar a la societat». Després, Isabel Vilafranca, directora del Departament de Teoria i Història de l’educació, va fer un repàs de la seva trajectòria acadèmica i professional.

Ester Capella, consellera de Justícia i companya de la Pilar en la seva última etapa professional, va ser l’encarregada de concloure l’acte. Va recordar la Pilar i el seu compromís social al posar èmfasi en allò que sempre deia en referència als centres penitenciaris: «no són presons de nens, són centres educatius». De la mateixa manera, també va voler remarcar que a la Pilar «no li interessava el poder, sinó els instruments per poder transformar» i gràcies a això «va reconstruir molts futurs que s’havien esfondrat».

Totes les intervencions van destacar el paper de la Pilar com a mestra, posant de relleu el respecte i la confiança que dipositava en els seus alumnes i el seu llegat basat, amb paraules de Sandra Costa: «en un mosaic on la diversitat pren un paper cabdal, en l’art de transformar i en tractar la vida quotidiana com un context real d’aprenentatge». En l’àmbit personal totes les paraules expressades per descriure la Pilar van coincidir a recordar el seu somriure que, juntament amb el seu llegat, ens acompanyarà sempre.