«El model d’escola catalana és el de generar i crear les competències pròpies d’una persona del segle XXI», va afirmar el professor del Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB Joan Mateo en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya. Mateo va assenyalar les diferències entre aquest model d’escola a Catalunya i el que es troba a la resta de l’Estat.

La vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, va obrir l’acte, que tot seguit va continuar amb la conferència de Joan Mateo. El ponent va defensar que la «diferència no és cap problema» i que cal educar en «la complexitat i la incertesa». Va explicar que el coneixement modern té unes característiques diferents d’èpoques anteriors i que avui en dia cal formar «grans gestors del coneixement». Va contraposar aquesta visió amb la de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), coneguda com la llei Wert, amb currículums exhaustius i atomitzats i avaluacions externes. Va afegir que si l’actual Govern deroga «els elements tòxics de la LOMCE», el que es faria és tornar a la legislació anterior, «a una llei del segle XX».

Mateo va repassar també els reptes de futur de l’escola i va fer unes reflexions sobre quina ha de ser la finalitat de l’educació: que les persones «siguin felices avui, conscients del seu propi ésser». «L’educació és que cadascú pugui desenvolupar al màxim el seu creixement personal, no una carrera d’obstacles», va afirmar.

Després de la conferència, la periodista Maria Àngels Ibáñez, d’El Periódico, que va actuar de moderadora, va donar pas al debat, en el qual van participar el professor Antoni Tort, de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya; el professor Juli Palou, de la Universitat de Barcelona; Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya; Belén Tascón, presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), i Igone Azpiroz, professora de l'Institut Lizardi de Zarautz.

Antoni Tort va explicar que «els processos d’aprenentatge de nois i noies són uns processos de mediació molt complexos», i per això resulta «xocant» parlar d’adoctrinament a les escoles. «Qui ho diu és un adoctrinador frustrat», va afirmar. En aquest sentit, va denunciar «el menyspreu pels nois i les noies, els quals tenen criteri sobre el que està passant».

Juli Palou va centrar-se en la complexitat de la formació dels mestres. També va destacar que actualment «es parla molt ràpidament d’escola innovadora» quan en realitat és molt difícil ser-ho. «No hi ha innovació sense canvis de marcs mentals, sense reconceptualització de l’equip de docents», va apuntar.

Pilar Gargallo va repassar la història de l’escola catalana des del franquisme i com van sorgir els moviments de renovació pedagògica a Catalunya. Va afirmar que «parlar d’escola catalana vol dir parlar també de la societat, una societat que volem inclusiva i plenament democràtica». En aquest sentit, va definir l’educació com «una cosa viva i que ha de formar part del territori».

Belén Tascón va denunciar durant la seva intervenció que «l’escola està infrafinançada». Va recordar que hi ha retallades que no s’han recuperat i que, si bé s’ha evitat la segregació per llengua, sí que hi ha segregació per renda i per gènere. Alhora, va fer una defensa de l’escola pública enfront de la concertada.

Igone Azpiroz va donar una visió general del sistema educatiu basc i va apuntar: «Amb la LOMCE hem vist que quan les coses es posen serioses, l’autonomia tremola una mica». També va explicar com conviuen diversos models lingüístics i va demanar una major autonomia dels centres educatius. Finalment, va afirmar que en els darrers anys la transformació «ha estat impressionant» i que introduir la innovació a l’escola ha fet que «augmentin les possibilitats de l’alumne».

Font: Universitat de Barcelona