La investigadora Irene Tort, que va finalitzar la tesi el 2023 sobre el camp de la investigació en didàctica de la llengua i la literatura i sobretot dins del camp de l’anglès com a llengua estrangera és la guanyadora del millor treball de tesi doctoral en català del 2023 segons la Universitat de Barcelona (UB). És un premi que organitza la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat i té per objectiu difondre i reconèixer les tesis doctorals escrites en llengua catalana.

El títol de la seva tesi és “La interacció oral en l'ensenyament i aprenentatge de l'anglès en el marc de la formació d'adults: estudis de cas a través de les creences”, que ha comptat amb els directors de tesi Juli Palou i Gisela Grañena. Investiga l’impacte de les creences dels professors en l’ensenyament i l’aprenentatge de l’anglès en el camp de persones adultes. Es pot llegir en obert en el Dipòsit Digital de la UB.

Parlem amb ella per conèixer-la una mica.

Pots presentar-te breument com a investigadora si us plau?

Participo en dos grups de recerca: El PLURAL (Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües) , vinculat a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i el GRELA (Grup de Recerca en Lingüística Anglesa) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Totes dues experiències, des de fa cinc anys. A més a més, des del curs 2023-2024 soc a la Universitat de Manresa com a PDI, tot i col laborar-hi ja des de fa uns quants anys.

Com et vas sentir al defensar de la tesi?

Vaig sentir-me molt acompanyada, tant a nivell acadèmic i professional per part dels meus directors de tesi i per part de tot el grup de recerca com a nivell personal. En tinc un record molt bonic i il·lusionant.

Va ser el 9 de novembre del 2023 i vaig treure Cum Laude.

Què analitzes?

En la tesi s’analitza des del factor de les creences com se situa el docent en la interacció oral amb l’alumnat. A partir d’aquí podem trobar pistes de com s’ensenya i potser modificant la conceptualització del com s’entén aquesta identitat docent podem modificar la part metodològica.

Em vaig focalitzar en el professorat perquè buscava veure com entenia i conceptualitzava la representació de certs elements i la seva aplicació en el treball a l’aula.

A quines conclusions arribes?

Les conclusions a les que hem arribat són, primer de tot, la trajectòria d’aprenentatge dels docents té impacte en com ensenyen. Per tant, veiem que els records d’aprenentatge i el com s’ha situat el mestre com a aprenent té un impacte en com posteriorment serà mestre. Per tant, cal una pràctica reflexiva de veure com hem après per entendre que això tindrà un impacte en com ensenyarem com a docents.

D’altra banda, hem vist també que les convencions que hi ha en relació a la interacció oral no encaixen entre si. Hi ha discrepàncies i això és significatiu perquè vol dir que hi ha mestres que entenen la interacció oral des de diferents perspectives. Per tant, vol dir que la treballen de forma diferent. I això implica que, evidentment, doncs el procés d’ensenyament i aprenentatge divergeix. El que ens indica la literatura i la recerca sobre com és ensenyar la interacció oral no és compartit per tots els docents. Ens sembla que cal fer més reflexió sobre les pròpies creences perquè l’aprenentatge sigui efectiu o no.

Què s’entén ben bé per interacció oral?

La interacció oral es pot concretar en el tipus de preguntes, o sigui, el tipus de discurs que es genera a l’aula. Pot ser un discurs iniciat pel professor on busqui una resposta directa de l’alumnat i, per tant, aquest senti que ha de donar una resposta i posteriorment el professor l’ avaluï . Aquest és un tipus d’interacció que fa que l’alumnat se senti molt avaluat i, per tant, si no té clara la resposta, probablement no dirà res o probablement donarà una resposta malgrat no tingui clar ni què vol dir aquesta resposta.

En canvi, un tipus d’interacció oral on es permeti que l’alumnat generi discurs, exposi, parli, cometi errors i entri en espais diguem-ne espontanis i no preparats no passa tant a l’aula.

Quin mètode has seguit per fer la recerca?

Vam escollir a tres professores que treballaven en el mateix centre educatiu, que implicava formar part a nivell cultural i lingüístic d’un microcosmos. Era molt interessant poder veure com tres persones abordaven la interacció oral en les seves classes. No buscàvem l’estadística sinó construir un mapa d’una situació singular, no única.

Els vam demanar, per exemple, que ens enviessin imatges del que concebien com a pràctica interactiva oral efectiva en la seva trajectòria i les descrivissin. Vam fer una entrevista amb cada una d’elles i vam triangular les dades i vam poder veure què emergia d’aquella situació. A partir d’aquí ja vam poder anar extraient algunes creences.

També vam demanar a les participants que gravessin clips d’aula on treballessin la interacció oral i en destaquessin les pràctiques interactives orals efectives.

A més a més, vam fer un focus grup en base a les dades i es va generar debat.

Amb tot, vam anar extraient les creences.

De quina manera?

Vam haver d’analitzar el discurs. Tot ho vam transcriure de forma literal i completa. Vam buscar constel·lacions de paraules. Vam estudiar adverbis, adjectius, pronoms, verbs, temps, és a dir, com tot el discurs ens desgranava un pensament.

En base a un model a seguir?

En cap cas es vol fer un judici de la feina dels mestres analitzats, sinó fer una anàlisi de la pròpia pràctica. Veiem realitats divergents. Això no és ni bo ni dolent, sinó una realitat per pensar-hi. En tot cas, sí que crec que el focus s’hauria de posar en el sistema per promoure pràctiques reflexives que ajudin el professorat ja que les creences tenen un impacte en com s’ensenya. El que s’ha de reavaluar és com des de la formació de mestre es treballen aquestes creences perquè això té impacte.

Per exemple?

Per exemple, crec que parlar de la trajectòria d’aprenentatge seria un element clau i que seria bo que la pràctica reflexiva s’inclogués dins dels programes de formació de futurs mestres. No només això. Crec en la formació permanent del professorat perquè una cosa són els inicis de la de la formació com a docent i l’altra al llarg de la vida. L’aprenentatge és dinàmic i un ha de seguir-se formant de forma permanent. Crear píndoles de formació permanent seria necessari.

Fer divulgació en català és un plus?

Vaig tenir molt clar que la tesi havia de ser en català primer de tot perquè l’estudi es fa a Catalunya i els centres de formació d’adults i les participants són mestres que treballen aquí. A més a més perquè analitzem creences i pensament, que sorgeixen en la llengua materna.

Quines passes vols fer a continuació?

Pel que fa al futur, voldria publicar algun altre article en relació a la tesi per fer-ne difusió i, evidentment, anar a congressos i seminaris i posar èmfasi en l’estudi de les creences del docent i de millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de l’anglès, que al final és el que també em mou com a professora.

Com et sents amb aquest reconeixement?

Em fa molta il·lusió per varis motius. Primer de tot, perquè justament el contingut de la meva tesi parla del discurs, del llenguatge, de la importància de la paraula i del tipus de paraula que s’utilitza i quin impacte té en funció de què es diu i com es diu. En segon lloc, perquè tant els meus directors com jo som filòlegs i la llengua i l’escriptura és en el nostre ADN.