La nostra companya Laura Rubio Serrano, professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació, ens va deixar el passat 25 de novembre a causa d’una malaltia irreversible. Com ens deia en un escrit pòstum: “Sé que el valor de la vida no rau en la durada sinó en el seu contingut”. Tenia raó, però ha marxat massa aviat, ella n’era conscient: “no us enganyaré, em quedaria una mica més, aquí, amb vosaltres”. Ha sigut curt, però el contingut intens i valuós, ha creat molta vida al seu voltant i ens deixa un llegat per continuar.

Era una universitària completa. Professora compromesa amb el seu alumnat, amb les classes i amb l’atenció personal. Investigadora destacada i membre del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral). Pionera entre nosaltres en l’estudi de la cultura moral dels centres educatius i, especialment, en la metodologia de l’aprenentatge servei. En aquest àmbit va saber vincular la recerca universitària i la col·laboració amb entitats socials de tot ordre per tal de contribuir a implantar l’aprenentatge servei al nostre país. També va realitzar tasques de gestió en el seu departament i a la Facultat i, com a membre de l'Oficina d’Aprenentatge Servei de la nostra Facultat i del Grup ApS (UB), estava contribuint a consolidar l’aprenentatge servei com a proposta formativa i de servei a la comunitat adreçada al nostre alumnat.

No entendríem a la Laura si no ens referim de manera ben especial al seu tarannà i a la manera de viure les anteriors comeses professionals. La Laura en la feina era passió ordenada, rigorosa, intel·ligent i molt esforçada. En les relacions de treball sabia aportar i cooperar i, alhora, teixir amistats, fer grup i celebrar tot el que fos possible de celebrar i una mica més. En la creació de xarxes amb persones i entitats de la societat va posar a disposició de tothom el seu coneixements i el seu esforç, i ho va fer sense petulància i amb autèntica voluntat de ser útil i d’aprendre. I, novament, va vincular persones i grups i va fer amics i amigues arreu. Segur que, com també ens deia, fer llaços i entrellaçar-se era per a ella un horitzó personal de sentit. Gràcies, Laura.