El passat 29 d’agost, l'organització International Union of Game Biologists (IUGB) va atorgar el premi Jan Van Haaften al professor de la Universitat de Barcelona Manel Puigcerver, a l’acte de clausura de la seva conferència bianual, que va tenir lloc a Kaunas (Lituània). Aquesta organització té com a finalitat promoure la millora del coneixement de la fauna silvestre, així com aconseguir un ús sostenible de les seves poblacions i la conservació dels seus hàbitats.

El premi Jan Van Haaften és una distinció que la IUGB atorga, des de 2013, a persones o institucions que es distingeixen amb una reputació internacional pels seus serveis eminents a la recerca aplicada de fauna silvestre a Europa, contribuint a la seva millor gestió i conservació.

El criteri bàsic de selecció del guardó és la significació i impacte de la recerca en fauna silvestre portada a Europa i que tingui aplicacions en la seva gestió i conservació sobre el terreny. Aquest treball s’ha de caracteritzar per un registre de productivitat en recerca aplicada de fauna silvestre durant un període substancial de temps, amb un valor directe per la gestió i conservació d’aus o mamífers.

Manel Puigcerver, doctor en ciències biològiques, és professor titular del Departament d’Educació Lingüística i Literària, i de Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica de la Facultat d’Educació. La seva recerca s’ha focalitzat en la didàctica de la biologia i en l’estudi de la biologia i ecologia del comportament d’una espècie d’au, la guatlla (Coturnix coturnix), en col·laboració amb el Dr. José Domingo Rodríguez Teijeiro, catedràtic de la Facultat de Biologia.

En aquesta darrera línia de recerca el Dr. Puigcerver ha estat treballant de forma ininterrompuda els darrers 36 anys, aprofundint en el coneixement d’una espècie què, apart de presentar nombrosos misteris en la seva peculiar biologia, ecologia i comportament, té la característica de ser una espècie cinegètica molt popular a diversos països mediterranis d’Europa. Aquest treball ha permès tenir un millor coneixement de l’espècie, la qual cosa ha portat a fer propostes per optimitzar la seva gestió i conservació, amb la finalitat última d’aconseguir una gestió sostenible de les seves poblacions.