Investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col•laboració amb investigadors de la Universitat McGill, de Mont-real (Quebec), han publicat un estudi en què determinen els mecanismes cerebrals que expliquen la manca de sensibilitat a la música. El treball, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), dóna pistes sobre la importància de la música des del punt de vista evolutiu sobre la base de la connexió entre les àrees auditives i emocionals del cervell.

Malgrat que escoltar música es considera com una activitat gratificant a tot el món, entre un 3 i un 5 % de la població sana no experimenta sensacions plaents en resposta a cap tipus de música. Aquesta condició es coneix amb el nom d’anhedonia musical específica. Segons explica Noèlia Martínez Molina, autora principal de l’estudi, «les persones anhedòniques no tenen problemes per percebre i processar correctament la informació continguda en una melodia (com ara intervals o ritmes) i presenten una resposta de plaer normal davant altres tipus d’estímuls agradables (per exemple, guanyar diners en un joc), però no gaudeixen dels estímuls musicals». Encara que aquest fenomen és conegut des de fa uns anys, no se sabia quin era el motiu pel qual es produïa.

En la recerca, els investigadors van estudiar quaranta-cinc voluntaris sans utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional (fMRI). Els participants es van dividir en tres grups en funció de la puntuació obtinguda en un qüestionari desenvolupat pel mateix grup de recerca, el Barcelona Music Reward Questionnaire (BMRQ). Durant la sessió de fMRI, els participants havien d’escoltar fragments de cançons del gènere clàssic i proporcionar valors de plaer en una escala de l’1 al 4 a temps real. Per controlar la resposta cerebral davant d’altres tipus de recompenses, els participants també havien de jugar en una activitat d’apostes monetàries en què podien guanyar o perdre diners reals.

Els resultats van mostrar que la disminució de resposta plaent davant la música dels participants amb anhedonia musical està relacionada amb una reducció en l’activitat del nucli accumbens, una estructura subcortical clau del sistema de recompensa. Per contra, l’activitat d’aquesta estructura es manté davant d’altres reforçadors, com els diners guanyats en el joc d’apostes.

«Des del punt de vista evolutiu, resulta interessant considerar la importància de la connexió entre les àrees auditives (corticals) i el sistema més primitiu d’avaluació emocional (subcortical)», assenyala Martínez Molina. Aquesta connexió és molt clara en les persones hedòniques musicals  —les que gaudeixen amb la música— i, en canvi, es troba disminuïda en els anhedònics. «El lligam entre àrees assegura que la música sigui experimentada com a molt gratificant, i alhora n’assegura la importància  evolutiva, fins i tot quan no sembla evident quin és el guany biològic d’aquesta producció cultural», conclou.

Referència de l’article:
Martínez Molina, N., Mas Herrero, E., Rodríguez Fornells, A., Zatorre, R. J., i Marco Pallarés, J. (2016). «Neural correlates of specific musical anhedonia». Proceedings of the National Academy of Sciences, octubre de 2016. Doi: 10.1073/pnas.1611211113