La Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, davant la proposta que es pugui impartir el grau de Mestre d’Educació Primària en modalitat a distància per part de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), vol fer sentir la seva veu en la mateixa línia expressada pel conjunt de degans i deganes d’educació de les universitats catalanes en el comunicat emès en data 29 de novembre de 2019.

A la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona seguim apostant per la formació presencial, perquè l’exercici de la professió docent requereix el desenvolupament de competències relacionals i habilitats socials, emocionals i comunicatives que difícilment es poden assolir a distància. La docència presencial permet, així mateix, garantir la necessària relació entre experiència, pràctica i saber pedagògic per oferir una formació més personalitzada i, al mateix temps, sensible a les necessitats educatives reals del context català.

A la formació del magisteri, la qualitat de l'ensenyament ve molt condicionada per la metodologia aplicada, pels recursos d'aprenentatge que es posen al servei de l’alumnat tot treballant amb ells, i per la implicació i la interacció amb el professorat que els forma.

La formació inicial docent és un procés que afavoreix el potencial humà, pedagògic, didàctic i investigador dels futurs mestres, que no sempre s'ha reconegut en aquesta complexitat, sinó que ha tendit a reduir-se a la instrucció, la capacitació asèptica i la mecanització de processos deslligats de la realitat educativa. Potser per això no trobem exemples de formació de mestres a distància, ni d’altres carreres que requereixen una formació bàsicament presencial, en els altres països de la Unió Europea.

Una formació no presencial i virtual de mestres tindrà tendència a l’homogeneïtzació oblidant-se de la personalització, així com també desaprofitant la riquesa de les experiències del professorat de formació de mestres derivades de la seva relació i interacció amb els estudiants i dels seus coneixements construïts amb altres professors i professores i amb la comunitat educativa en general.

No es pot argumentar que altres universitats privades ho fan sense tenir en compte la qualitat pedagògica, qüestionada per la mercantilització de l'ensenyament universitari de la docència i per l'afany de lucre, fomentant una formació estàndard que no té en compte la realitat catalana i els imprescindibles processos reflexius ni les interaccions necessàries per millorar la qualitat i el compromís amb l’ensenyament dels i les futures mestres.

Finalment, volem destacar la incoherència que suposa l’oferta de noves places a distància respecte del compromís adoptat per part dels departaments d’Universitats i d’Educació de la Generalitat de Catalunya i totes les universitats públiques i privades en el marc del programa MIF de no incrementar i reduir el nombre de places per estudiar magisteri a Catalunya per tal d’ajustar l’oferta i el nombre de places que necessita el sistema educatiu. Per tant, no entenem els nous recursos destinats a la UOC –ja que té preus públics– per incrementar el nombre de places per estudiar el grau de mestre en el sistema universitari català.