La filòsofa Adela Cortina ha estat investida doctora honoris causa per la UB per les seves aportacions als camps de l’ètica i l’educació en valors en un acte celebrat al paranimf de l’edifici històric. El rector, Joan Guàrdia, ha presidit l’acte que ha comptat amb la presència de la degana de la Facultat d’Educació, Roser Boix i el catedràtic de la UB, Miquel Martínez, entre altres personalitats.

El catedràtic d’Educació i membre del Grup de Recerca en Educació Moral Miquel Martínez ha defensat l’honoris causa d’Adela Cortina: «Les successives contribucions que ha fet la professora Cortina a l’educació mostren que som davant d’un cas reeixit de fonamentació creuada entre filosofia i pedagogia». Ha destacat com durant els anys vuitanta, «en el context de la post-Transició al nostre país», les aportacions de la filòsofa van ser capitals per articular un pensament que ajudés a «transitar d’una societat de codi únic, moralment monista, a una de basada en el pluralisme moral». Aquestes aportacions de Cortina també van ser clau en l’àmbit de l’educació.

Miquel Martínez ha assenyalat que les reflexions de la pensadora van impulsar les propostes del Grup de Recerca en Educació Moral de la UB des de la seva creació. «Les propostes derivades del pensament reflectit en l’obra d’Adela Cortina Ètica mínima continuen sent vigents», ha conclòs el catedràtic.

L’autonomia personal i la capacitat crítica, en perill

L’educació d’una ciutadania democràtica ha estat precisament el tema central del discurs d’Adela Cortina. En concret, la filòsofa ha abordat els reptes que plantegen les tecnologies de la intel·ligència artificial. «El dubte és si es pretén incorporar aquestes tecnologies a l’educació per assolir el futur compartit de la humanitat, en el sentit de cultivar una ciutadania democràtica i cosmopolita, o si més aviat es tracta de preparar els estudiants per competir en la cursa econòmica i política per assolir la primera posició, sigui l’Estat el que pugna per aquest lloc, seguint el model xinès, sigui el mercat, en la línia de Silicon Valley», ha afirmat.

Cortina ha alertat dels perills que suposa per a l’autonomia personal i la capacitat crítica l’actual funcionament de les plataformes digitals i les xarxes socials. Ha assenyalat que poden conduir a la superficialitat, a la polarització i a un emotivisme incompatible amb la democràcia. Les crítiques més radicals de Cortina han estat adreçades a la natura d’un ordre econòmic segons el qual «les persones són mitjans per al comerç o per al poder polític».

En el cas concret del món de l’educació, Cortina ha reconegut que els sistemes intel·ligents són útils, per exemple, a l’hora de personalitzar l’experiència educativa o evitar tasques rutinàries i repetitives als docents. Ha advertit, igualment, dels perills que suposen: «Hi ha un immens mercat tecnoeducatiu que s’ofereix com a personalització i automatització de l’aprenentatge i que està impregnant tot el món de l’educació. Però pot passar que, igual que la resta de plataformes, s’estigui convertint en un mecanisme extractiu de dades».

Cortina ha acabat la seva intervenció amb un missatge optimista sobre com vèncer tots aquests perills: «Tenim l’oportunitat d’assumir la responsabilitat del nostre món com a persones autònomes, estretament vinculades per lligams de solidaritat. Persones que volen utilitzar instruments qualssevol, també els sistemes intel·ligents, per estrènyer la intersubjectivitat entre els éssers humans. Per aconseguir-ho, cal educar en aquesta unió de cor i raó, que ja fa temps que anomeno raó cordial».

Podeu recuperar l'acte d'investidura aquí. 

Podeu descarregar l’ebook d’accés obert que conté els textos complets relatius a l’acte al Paranimf.

Adela Cortina amb professorat del GREM, Grup de Recerca en Educació Moral, i estudiants de doctorat de la Facultat d'Educació.