ⴰⵣⵎⵓⵎⴳ (azmumg) significa ‘somriure’ en amazic, l’idioma que es parla a gran part del Sàhara, el territori que cada any visita un grup d’alumnes de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona per tal de conviure amb infants sahrauís i desenvolupar tasques de suport a l'escolarització formal a través de metodologies participatives i lúdiques que omplin de somriures l'experiència educativa.

Aquest projecte, que rep el nom d’«Els somriures dels casals», es va iniciar fa vuit anys amb la intenció de donar ajuda humanitària als col·lectius que ho necessiten i visibilitzar la cultura amaziga mitjançant l’apoderament dels infants de les zones rurals del Sàhara marroquí. Promogut per l’Associació Katxima, el 2014 es va vincular a la Universitat de Barcelona mitjançant les propostes d’aprenentatge servei (ApS) de la Facultat d’Educació en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament internacional.

Pel que fa a l’impacte en els universitaris, el projecte vol crear un espai d’experiències i aprenentatges que giri entorn de la dimensió educativa, política i intercultural de formar ciutadans implicats i compromesos amb la societat, amb capacitat crítica i creativa en el disseny de propostes, i que es mostrin agents de canvi en el seu entorn més proper.

Cada any hi participa un grup d’uns vint-i-cinc estudiants de diverses formacions acadèmiques que durant el curs preparen la feina que culminen en els quinze dies de convivència amb els infants del Marroc. La preparació prèvia consta de diverses sessions de definició del projecte pedagògic que es durà a terme al camp de treball i d’un cap de setmana que serveix per ajudar a fer pinya entre els participants que implementaran el pla.

«Els somriures dels casals» té tanta transcendència que, com diu M. Antonia Buenaventura, professora de la Facultat i coordinadora del projecte, «els nens i les famílies ens esperen, i hi ha adolescents que han participat en el casal durant anys i ara ens diuen que volen estudiar per ser professors». «Per a nosaltres —continua Buenaventura— és molt gratificant que, enmig del no-res, un nen ens digui que vol ser professor. L’objectiu és que les famílies també vegin que és importat, i ho estem aconseguint».

Amb aquest projecte, els alumnes de la UB tenen l’oportunitat de posar en pràctica allò que han après a classe, i és una de les coses que més valoren. Per descomptat, sense deixar de banda l’aprenentatge emocional que comporta, ja que, en paraules dels estudiants: «Aquesta és una experiència que et fa millorar com a persona».

Una de les persones més il·lusionades amb «Els somriures dels casals» és Èrica Rodríguez, treballadora social que enguany hi participarà per tercera vegada. L’Èrica volia  «posar en pràctica els coneixements apresos en el grau», però el projecte la va acabar enganxant gràcies a la vessant més emocional: «És molt satisfactori arribar i veure que els infants t’estan esperant i es recorden de tu». Com que hi ha participat en més d’una edició reconeix que cada any es té «l’oportunitat de millorar l’estratègia segons el que s’ha vist que funciona i el que no».

Eloi Martínez és treballador social i hi ha anat dues vegades. De la mateixa manera que l’Èrica, va decidir participar en el projecte amb l’objectiu de «poder aplicar els coneixements apresos en el grau en una realitat desconeguda». Explica que l’experiència li ha donat moltes «eines» per poder desenvolupar la seva feina, i resumeix el projecte com «un laboratori, un espai on experimentar i poder provar coses noves; recomanable, també, a per persones que mai no hagin fet res d’aquest tipus».

Per a Eli  Bassas i Núria Ambrós, aquest serà el primer any dins el projecte. A l’Eli, estudiant de 2n de Pedagogia, el que la va motivar a participar en el programa va ser el fet de «poder crear el programa del casal». La Núria, estudiant de 1r de Pedagogia, en canvi, afirma: «Sempre he tingut l’interès d’anar a ajudar». Totes dues tenen pors: saber si s’adaptaran al menjar, a la llengua, als costums... Però les ganes de ser-hi i aportar el seu granet de sorra són més grans que qualsevol neguit.

Un documental sobre el casal rep el primer premi en el concurs DOCS Cooperants 2017

Motivats per compartir la seva experiència amb el món, alguns dels participants en el projecte van decidir gravar un documental en què es relata la iniciativa des del seu punt de vista. La peça audiovisual, que duu per títol el nom del projecte, ha estat guardonada amb el primer premi en el concurs DOCS Cooperants 2017, atorgat pel Casal de Joves Sagnier amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. El concurs guardona la creació de documentals sobre cooperació, associacionisme, participació i voluntariat i, a diferència d’altres certàmens, no premia el resultat final, sinó la millor idea o projecte.

Podeu veure el documental en aquest enllaç.