10a Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu

El 27 de març de 2025 l’equip de l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental de la UB va assistir a la 10a Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu, que va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona, centrada en la recerca i la innovació en els arxius museístics. Aquestes jornades, que se celebren des del 2003, enguany han comptat amb la presència de fins a setze ponents de reconegut prestigi que han compartit les seves experiències.

En totes les ponències s’han fet valdre els arxius com a element vertebrador de les institucions a què donen servei i que s’adapten a un entorn digital cada vegada més útil però complex pel que fa a l’obtenció immediata d’informació i, en conseqüència, més demandant amb els professionals. Ja no hi ha distinció entre l’arxiu físic o digital, sinó que es fa una gestió integral de la informació. A més, cal recordar que les descripcions d’avui suposen les col·leccions del demà. Per tot plegat, els arxius com a institució gaudeixen d’un important reconeixement i respecte per part de les institucions a les quals pertanyen, que són conscients de la responsabilitat que assumeixen.

L’aparició de l’aprenentatge automàtic (machine learning) i, posteriorment, de la intel·ligència artificial pot ajudar a la identificació i classificació automàtica de la informació, a més d’elements com l’escaneig i la impressió 3D i la realitat virtual, de manera que es permet que els usuaris accedeixin a facsímils de peces arxivístiques que d’altra manera quedarien fora del seu abast. No hi ha hagut mai tants fons i tant a l’abast, amb un accés que ara inclús es pot fer de manera remota, tot i que la visibilitat i la demanda provoquen més exigència en la gestió dels arxius. Valgui com a exemple el cas que ens portava la primera ponència, de Matti Watton, arxiver sènior del Museu de Victòria i Albert, del Regne Unit: aquest museu és custodi dels fons del cantant David Bowie, amb 80.000 documents, de gran rellevància i interès del públic, que ha centrat la mirada sobre la institució. A aquestes complexitats, cal sumar-hi la que assenyalava Watton: l’equilibri en la gestió dels fons amb visibilitat i els que no en tenen tanta. Altres experiències, com la presentada per Carlos Ramírez i Alfredo Manzanares, de l’empresa Medios Avanzados de Cálculo y Diseño, SL, també posaven el focus en aquesta qüestió, amb un enfocament més explícit.

El desenvolupament tecnològic dels arxius ha de ser sostenible amb la recuperació futura dels fons, cosa que impacta no només en l’emmagatzematge, sinó també en l’accés i la recuperació en el futur, i ha de preveure el control de possibles colonitzacions culturals, com emfatitzava Forget Chaterera-Zambuko, professora assistent del Departament d’Història de la Universitat Sorbona d’Abu Dhabi. Hi ha preocupacions ètiques sobre l’ús de tecnologies punta, ja que cal tenir en compte que algunes d’aquestes solucions informàtiques són fetes a mida per als centres, a banda de l’impacte que tenen en el medi ambient i la petjada de carboni que poden provocar. Una mica en contraposició, des d’Alemanya, Laura Valentini, de l’Arxiu de la Socialdemocràcia, assenyalava la urgència d’accelerar el procés de digitalització dels fons fílmics, que, un cop iniciat el procés d’oxidació, no tenen restauració possible i, d’altra banda, explicava el treball i la complexitat d’emmagatzematge de fons amb formes i condicions atípiques. L’espai limitat, com apuntava Watton i com compartia Valentini, representa un problema que els arxivers han de gestionar.