Seguint les paraules de Coia Escoda Múrria, és ben cert que la missió principal dels arxius és preservar el patrimoni documental, classificar-lo per accedir-hi de manera àgil i efectiva, i posar-lo a l’abast de qui el vulgui consultar.
Generalment, aquest accés ha estat majoritàriament de gent adulta (sovint d’edat avançada) del món universitari, docents o investigadors. Poques vegades els arxius eren visitats per famílies o escolars. De fet, les activitats de difusió només es dirigien al seu usuari típic.
Segurament, el diari digital de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya té raó quan assenyala que «la proliferació d’activitats en els arxius coincideix amb la declaració del Dia Internacional dels Arxius l’any 2008 pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA); des d’aquella data, cada any són més els centres que organitzen tot tipus d’activitats, en formats diferents, però amb l’objectiu comú de mostrar els nostres centres i la nostra feina a la ciutadania».
Els arxius ja no treballem només de cara endins les nostres organitzacions: cada cop més, mirem cap a fora, busquem el contacte de la societat i tractem d’explicar la naturalesa de la feina arxivística. No som encarregats de magatzem ni bibliotecaris: cal transmetre i ensenyar què són els arxius i què hi fem. Cal fer difusió: «cal mostrar el valor dels documents com a valor social i fer entendre que els arxius són el garant de la memòria en tant que conserven el registre escrit dels drets i deures d’una comunitat». Cal explicar per què difondre els arxius consisteix en desenvolupar, de manera pràctica, el dret que tenen els ciutadans a accedir a la cultura.
I és que, com deia Michel Duchein, «el document d’arxiu, per la seva autenticitat, pel seu aspecte, conté una càrrega emocional que cap llibre, per molt excepcional que sigui, té».
Podeu trobar el text complet a arxivers.com/ladada/els-arxius-i-la-difusio-en-el-segle-xxi.
L’arxiu personal
L’arxiu personal, tants anys oblidat i perdut entre els grans arxius, emergeix a mitjans del segle XX per recordar que és present. Aquests fons, abans inexistents per al públic en general, cobren importància fa relativament poc. Les particularitats dels seus creadors han fet, durant anys, que se’ls tracti individualment dins de la història oficial. Només la divulgació portarà a conèixer-los i també a conèixer la importància del fons i les seves particularitats. En acostar aquests arxius a la ciutadania en general, i no només a una elit d’especialistes, es dona veu a la memòria dels seus autors i se’n poden conèixer les histories individuals, de manera que s’aportan un nou matis a la història coneguda.
A continuació, podeu trobar el text complet sobre la importància de l’arxiu personal.
Visites guiades
També es fan visites guiades a les instal·lacions de l’Arxiu (cal formalitzar la sol·licitud prèviament, per correu electrònic: arxius@ub.edu).
