LA NOSTRA RECERCA
ACTORS DE LA RECERCA
SUPORT A LA RECERCA
DOCTORAT
Vicenç Aguado Cudolà (IP), Juan Antón Mellón (IP), Tomàs Font Llovet, Miren Jaione Mondragón Ruiz de Lezana, Adela Mesa del Olmo, Mercedes Ortiz Garcia, Xavier Torrens Llambrich, Juan José Mauri Majos, Domènec Sibina Tomàs, Héctor Claudio Silveira Gorski, Liviu Catalin Mara, Alberto de la Peña Varona, Enrique Luján Carbonell
Miriam Anderson (IP), Esther Arroyo Amayuelas (IP), Pedro Maria del Pozo Carrascosa, Laura Teresa Alascio Carrasco
L'objectiu consisteix en analitzar si la directiva 2014/17/UE ha sigut eficaç per a protegir als consumidors i en quina mesura la seva revisió ha d'afrontar problemes no abordats originalment, des de la perspectiva de diferents Estats membre. Per al desenvolupament del projecte es compta amb el suport d'entitats com el Col·legi de Notaris de Catalunya, el Deganat Autonòmic de Registradors de Catalunya i associacions de usuaris d'entitats de crèdit com ADICAE i AICEC-ADICAE, així com de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu i la Clínica Jurídica d'Habitatge i Mediació Residencial, ambdues de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Espanya)
Macarena Ares Abalde (IP), Enrique Hernández
En un context de gran fragmentació i polarització política, i amb unes democràcies que s'enfronten a creixents reptes estructurals, aquest projecte es pregunta quan els ciutadans donaran suport al consens polític.
Aquest projecte proposa diverses innovacions teòriques i empíriques que faràn avançar la nostra comprensió del suport dels ciutadans al consens polític.
Des del punt de vista empíric, aquest projecte es basarà en una enquesta original realitzada en cinc paisos d'Europa Occidental. L'enquesta inclourà tractaments experimentals que permetran identificar els efectes causals d'alguns dels factors rellevants identificats (per exemple, els partits que donen suport al consens). Per a caracteritzar el context polític i el discurs dels partits,el projecte realitzarà un esforç de codificació original.
Aquest projecte obrirà nous camins en la nostra comprensió de com els ciutadans avaluen un procès clau en l'elaboració de polítiques democràtiques. Compendre quan els ciutadans donaran suport a les concesions i els pactes polítics, i com això depèn de les postures dels partits en aquest procès, es especialment determinant en un context de gran fragmentació i polarització dels partits, i quan les democràcies afronten reptes importants -com el canvi climàtic o el creixement econòmic sostenible- que requereixen importants mesures polítiques.
Immaculada Barral Viñals (IP), Vicente Perez Daudi (IP), Eduardo Vázquez de Castro (IS), Gemma Garcia-Rostan Calvin (IS), Araya Alicia Estancona Pérez (IS), Loreto Carmen Mate Satue (IS), Nuria Mallandrich Miret (IS), Chantal Moll de Alba Lacuve (IS), Alexandre Peñalver Cabré (IS), Domènec Sibina Tomàs (IS), Isabel Viola Demestre (IS)
Jordi Bonet Pérez (IP), Jose Antonio Estevez Araujo (IP), Marta Ortega Gomez, Antonio Gimenez Merino. Juan Antonio Alujas Ruiz. David Bondia Garcia. Javier Fernandez Pons, Antonio Madrid Perez, Jose Luis Gordillo Ferre, Rosa Ana Alija Fernandez, Pepa Burriel Rodriguez, Maria Julia Barcelo, Elisenda Calvet Martinez
L’objecte d’aquest projecte és estudiar els condicionants reguladors internacionals i comunitaris que (per si mateixos i/o a partir de les seves interaccions) són susceptibles de limitar, l’abast de les decisions i accions orientades a mitigar la pobresa des del punt de vista dels ODS i del Dret internacional dels drets humans. El referent de l’anàlisi proposada és un Estat membre de la Unió Europea (Espanya), per la seva elevada taxa de pobresa i exclusió en relació amb els països de la Unió Europea (UE) i per l’especial incidència de la pandèmia de COVID-19 sobre aquest país; de manera que l’examen que es realitzi dels condicionants reguladors a Espanya es projecta sobre un escenari multinivell de governança.
Maria del Mar Campins Eritja (IP), Francesc Xavier Pons Rafols, Javier Fernandez Pons, Josep Maria de Dios Marcer, Teresa Fajardo del Castillo, Marta Abegón Novella
El projecte de recerca té l’objectiu general d’identificar els reptes i oportunitats que la crisi de l’COVID-19 ha creat en relació amb els marcs jurídics internacionals i europeus aplicables a la conservació i protecció internacional de la biodiversitat i a la lluita contra el canvi climàtic. Pretén també aportar possibles respostes que enforteixin la cooperació internacional i la creació de sinergies entre aquests àmbits per influir, a mig i llarg termini, en la salut pública mundial i en el procés de recuperació post-COVID-19.
El projecte se centra essencialment en tres dimensions:
Les deficiències de l’actual marc jurídic internacional per donar una resposta eficaç a la degradació de la biodiversitat i l’escalfament global i els seus efectes en la salut pública mundial.
Els reptes globals, en termes institucionals, als quals s’enfronta la comunitat internacional en relació amb l’actual crisi sanitària i que exigeixen avançar en la cooperació internacional i en la coordinació entre règims regulatoris internacionals, com els de biodiversitat, canvi climàtic i salut , generant així sinergies i evitant la duplicació estèril d’esforços.
Les propostes reguladores internacionals que, en el marc general de l’Estratègia de Biodiversitat post-2020 i en el procés d’augment de l’ambició en els compromisos de l’Acord de París, podrien facilitar una major integració dels aspectes relacionats amb la protecció de la salut pública mundial.
Sergi Cardenal Montraveta (IP), Silvia Fernandez Bautista (IP), Victor Gómez Martín (IS), Agustín Ruiz Robledo (IS), Elena Blanca Marín de Espinosa Ceballos (IS), Agata Sanz Hermida (IS), Maria del Carmen Tomas-Valiente (IS), Lucía Serrano Sánchez (IS), Alejandro Turienzo Fernandez (IS), Maria Argelia Queralt Jimenez (IS)
Josep Maria Castellà Andreu (IP) i Enriqueta Expósito Gómez (IP)
El subprojecte, que forma part d'un coordinat amb la Fundació Manuel Giménez Abad de Saragossa, pretén contribuir a la millora de la qualitat institucional i democràtica (objectiu del projecte coordinat) a través del reforçament dels instruments contramajoritaris en la Democràcia constitucional. Per a això ens proposem: 1) la realització d'un estudi dels instruments de control del govern i la majoria parlamentària existents en el sistema constitucional espanyol i els problemes derivats de la seva concreta regulació i funcionament en els tres nivells de govern (Estat, Comunitats Autònomes i municipis). Tals instruments de control poden ser d'ordre polític (a l'interior del Parlament, entre les cambres i del cos electoral en relació amb les institucions representatives), institucional (òrgans independents i el Defensor del Poble o òrgans similars) i jurisdiccional (en particular el Tribunal Constitucional). I 2) la proposta de reforma normativa d'aquests instruments i institucions contramajoritaris, ja sigui de tipus constitucional o legislatiu, per al compliment efectiu de la funció de control del poder.
Laura Chaqués Bonafont (IP), Camilo Andres Cristancho Mantilla (IS)
Aquest projecte pretén explicar com i per què els responsables polítics (diputats) donen prioritat a certs temes en les xarxes socials i les conseqüències que això té per a la representació política en les democràcies avançades. Les xarxes socials s’han convertit cada vegada més en un espai de poder en el que els representants competeixen per influir en les polítiques publiques. A diferencia de les institucions polítiques tradicionals, els mitjans de comunicació social tenen poques barreres d’entrada, el que permet als responsables polítics evitar els partits polítics, els mitjans de comunicació tradicionals i els grups d’interès com a institucions de filtre.
Per a alguns autors (per exemple Barber 2004, Chadwick 2020), els mitjans de comunicació social afecten positivament a la democràcia representativa; per a altres (p.ex Schradie 2019, Mirer i Bode 2013), reforcen la posició privilegiada dels que ja son poderosos fora d’internet. Al contrari, altres autors (p. Ex. Bimber 1998, Engesser et al. 2017) subratllen que aquests són especialment adequats per a satisfer les preferències comunicatives dels actors populistes. Des d’aquest punt de vista, els mitjans de comunicació social són una eina per a minar la legitimitat de les institucions representatives i, en termes més generals, la democràcia representativa.
En general, els estudis coincideixen en destacar com els mitjans de comunicació social desafien a les institucions tradicionals de la democràcia representativa, però divergeixen en la seva valoració de la direcció en que aquests mitjans porten a les democràcies representatives.
Aquest projecte contribueix a aquest debat analitzant en quines condicions és més probable que els responsables polítics es mobilitzin en les xarxes socials per evitar els mecanismes de poder de les institucions polítiques tradicionals. El projecte es basa en investigacions prèvies desenvolupades per estudiosos de la representació política (p. ex., Pitkin 1967), la fixació d’agendes (p. ex., Baumgartner y Jones 1993) i els estudis sobre mitjans de comunicació social (p. ex., Gainous y Wagner 2014, Russell 2021). La estratègia empírica combina metodes quantitatius (conjunts de dades) i qualitatius (entrevistes en profunditat amb diputats i gestors de mitjans de comunicació social) en diversos paisos i temps.
José Esteve Pardo (IP)
José Esteve Pardo (IP)
Albert Falcó Gimeno (IP), Jordi Muñoz Mendoza, Marc Guinjoan Cesena, Francesc Amat Maltas, Sergi Ferrer Juan, Pau Vall Prat
Les nostres societats contemporànies estan exposades a amenaces globals importants, que tenen el potencial d'afectar profundament les nostres condicions de vida. Es podria dir que dues de les amenaces més rellevants són les pandèmies globals com el COVID-19 i el canvi climàtic. Aquestes dues amenaces, encara que de naturalesa substancialment diferent, comparteixen una sèrie de similituds: són exògenes, globals i plantegen problemes de política pública molt complexos que requereixen la cooperació ciutadana per ser abordats. En un context democràtic, és fonamental generar suport ciutadà per a les polítiques de mitigació i assegurar el compliment dels ciutadans. A més, la magnitud i la naturalesa d'aquestes amenaces poden afectar els sistemes polítics democràtics, provocant un canvi en l'equilibri polític preexistent. En aquest projecte, ens proposem estudiar l'efecte d'aquestes amenaces en les actituds i les preferències polítiques dels ciutadans.
Alfredo Galán Galán (IP)
Aina Gallego Dobón (IP)
La informatització, la automatització i, més recentment, la intel·ligència artificial (IA) estan remodelant diferents aspectes de la vida, inclosos els llocs de treball i les relacions laborals.
Aquest projecte explora les seves implicacions per al comportament polític dels treballadors, centrant-se en diferents tipus de qüestions. En primer lloc, investiguem les experiències en els llocs de treball: Quines tecnologies de IA s’estan introduint en els llocs de treball? Com perceben els treballadors l’adopció de dites tecnologies? Els preocupa als treballadors veure’s desplaçats pels algoritmes?
A continuació, investiguem els coneixements i discursos sobre la IA: Quant saben els ciutadans sobre la IA? Atribueixen erròniament els riscos relacionats amb la IA a altres causes?
Per últim, el nostre projecte examina quines demandes polítiques poden derivar-se dels riscos del mercat laboral relacionats amb la IA: Quin tipus de polítiques demanden en cas de veure’s desplaçats per les IA? El hi agradaria que el govern regulés els algoritmes?
Ricardo García Manrique (IP), Maris Köpcke Tinturé (IP), Guillermo Escobar Roca, Víctor Méndez Baiges, Héctor Silveira Gorski, Rocío Medina Martín, Pablo Scotto Benito, Pol Cuadros Aguilera, Marc-Abraham Puig Hernández
La justificació del projecte parteix d'una sèrie de defectes argumentatius en la fonamentació de determinades decisions de gran transcendència social i política per part d'operadors jurídics i institucions nacionals i internacionals. Són decisions que apel·len al concepte de dignitat humana com a estàndard normatiu amb pes rellevant o inclús diriment, en assumptes tan diversos i controvertits com l'avortament, l'eutanàsia, les noves formes de reproducció, la prostitució, l'abastament dels drets dels estrangers o l'establiment d'un mínim vital garantit. Tanmateix, el recurs tan habitual i tan divers a un concepte suposadament unívoc de dignitat pateix (així s'ha denunciat) de vicis argumentatius tals com la vacuïtat, la redundància o la contradictorietat, o de certs biaixos ideològics encoberts. Això succeeix en tots els nivells del discurs públic.
És, per tant, imperatiu erradicar aquests mals usos del concepte de dignitat i reconsiderar el contingut i la funció d'aquest estàndard normatiu. La hipòtesi del projecte és que aquests mals usos tenen una causa o arrel profunda: l'exclusió de l'àmbit de la raó pública de les concepcions substantives del bé; i que tan sols un estudi transversal pot treure a la llum aquesta causa i dotar-nos d'eines per a revertir la situació.
Jordi Garcia Viña (IP), Carmen Sánchez Trigueros (IS), Luis Franco Sala (IS), Jesús Barceló Fernández (IS), Fermín Gallego Moya (IS), Juan Antonio Alujas Ruiz (IS), María Cuadros Garrido (IS)
Mariló Gramunt Fombuena (IP); Gemma Rubio Gimeno (IP)
L'aprovació de les directives 2019/770 i 2019/771, amb un àmbit material coincident -la regulació de la conformitat en contractes amb objectes diversos- és un exemple que la coexistència de cossos normatius que aborden la mateixa matèria des de diferents prismes posa en risc la seguretat jurídica. Analitzarem l’opció d'aglutinar en un únic instrument normatiu la regulació de la conformitat al contracte. Es valorarà la procedència de la generalització d'alguns dels remeis propis del dret de consum a les relacions contractuals entre pars, així com la conveniència d'estendre la regulació als contractes onerosos d'adquisició de béns i serveis més enllà dels que constitueixen la matèria de les directives. Es determinarà l'oportunitat d'establir legalment un supra concepte de conformitat que generalitzi els remeis propis d’aquesta institució a d’altres supòsits d'incompliment contractual. Finalment, s’abordarà la necessitat d'impulsar la mediació i l'arbitratge de consum amb l'objecte d'establir la seva obligatorietat en les controvèrsies d'escassa quantia, desjudicialitzant-les.
Maria Elena Lauroba Lacasa (IP), Jaume Tarabal Bosch (IP), Juana Marco Molina, Santiago Espiau Espiau, Pedro Robles Latorre, Maria Esperanca Ginebra Molins, Luis Caballol Angelats, Lidia Arnau Raventos, Maria Luisa Zahino Ruiz
Al 2050, una de cada sis persones tindrà més de 65 anys. És necessari identificar i analitzar instruments del dret privat que contribueixin al seu benestar, atenent a les seves necessitats, preferències i desitjos. Per això, el projecte s’estructura en tres àmbits d’investigació interrelacionats:
D’altra banda, els mecanismes que actuen al marge del dret de successions, els Will substitutes (p.ex. designacions de beneficiari en plans de pensions o assegurances de vida).
Jaume Magre Ferran (IP)
L'objecte de recerca del projecte és la transparència, entesa com a relació institucionalitzada i interactiva entre sector públic i ciutadania, i la pregunta de recerca que es genera neix de la necessitat d'analitzar l'impacte en dos àmbits: en termes d'intervenció a les dinàmiques, les estructures i el funcionament de les organitzacions públiques i en l'hipotètic increment del suport difús –legitimitat– dels ciutadans cap a les institucions. En aquest darrer sentit de la relació, es pretén testar la voluntat de punició com a desencadenant de la demanda social de transparència.
Elisenda Malaret Garcia (IP), Francisco Jose Rodriguez Ponton (IS)
Rafael Cesáreo Martínez Martínez (IP)
Els debats respecte al futur de les FAS, fruit del nou escenari de desordre sistèmic, ens suggereix aquesta pregunta: com haurien d’adaptar-se les FAS espanyoles a la redefinició de les amenaces a la seguretat en les societats espanyoles i europea?
Conjecturem el següent: les FA aniran evolucionant cap a un actor integrat, gestionat des d’un tronc comú, encara que diversificat tècnicament. Igualment, les dinàmiques de sinergies europees suposaran la transformació en un únic actor europeu.
Indagarem en l’opinió pública, la classe política, el lobby industrial de defensa i amb aquest material convocarem un procés Delphi simultani amb una quinzena d’experts.
Anna Maria Palau Roqué (IP), Luz Muñoz Márquez (IP)
El projecte està orientat a augmentar la nostra comprensió del procés legislatiu espanyol. A Europa es considera que els parlaments tenen molt poca influencia en el procés d'elaboració de polítiques. No obstant, aquestes conclusions es basen excessivament en l'anàlisi de les normes i estructures formals. Sabem molt poc del que passa en la rebotiga dels parlaments, entre la presentació de projectes de llei i la seva promulgació final. El projecte està orientat a aportar llum sobre aquesta qüestió, explorant dos aspectes.
En primer lloc, en quina mesura els legisladors espanyols tenen la voluntat i la capacitat d’esmenar les propostes dels projectes de llei de l’executiu. Per a això, comptem amb noves i exhaustives bases de dades que inclouen informació sobre totes les esmenes proposades a tots els projectes de llei de l’executiu debatudes al parlament espanyol, inclosos els projectes de llei de pressupostos. Aquestes bases de dades inclouran informació sobre el número total de esmenes proposades i, gràcies als recents avenços metodològics, també sobre si aquestes esmenes s’incorporen finalment al text final de les lleis.
El segon objectiu del projecte és explorar sistemàticament un altre aspecte poc investigat del procés legislatiu: si els grups d’interès aconsegueixen incloure les seves preferències polítiques al llarg del procés legislatiu. Realitzen els grups d'interès una funció informativa, augmentant la capacitat de resolució de problemes del parlament, o la seva participació respon principalment a estratègies partidistes/legitimadores?
El projecte també explorarà fins a quin punt els legisladors responen amb diferent intensitat a les preferències polítiques de les organitzacions empresarials i d’interès públic. Per assolir aquests objectius, també realitzarem una contribució empírica mitjançant el desenvolupament d’una nova base de dades orientada a recollir informació sobre les posicions polítiques dels grups d’interès en relació amb el contingut dels projectes de llei de l’executiu, expressant-se en compareixences parlamentàries
Francisca Pérez Madrid (IP), Ana María Vega Gutiérrez, Carmen Peña García, M. Teresa Areces Piñol, Isabel Martínez Navas, Marcos González Sánchez, Santiago Cañamares Arriba, Maria Mut Bosque, Rafael Palomino Lozano, Silvia Meseguer Velasco, María Jesús Gutiérrez del Moral, Monserrat Gas Aixendri
Julio Ponce Sole (IP), Agusti Cerrillo Martinez (IP), Clara Isabel Velasco Rico, Joost Johannes Joosten, Ramon Lluis Galindo Caldes, Anahi Casadesus de Mingo, Oscar Capdeferro Villagrasa, Javier Miranzo Diaz
La finalitat d'aquest projecte és definir les garanties de la ciutadania davant l'ús de la intel·ligència artificial per l'Administració pública en la personalització de serveis.
El projecte aborda un tema nou respecte a recerques anteriors, sobre el qual existeix poca literatura jurídica i que exigeix un enfocament interdisciplinari, garantit per la composició de l'equip de recerca i del grup de treball.
Es tracta de la millora dels serveis públics en el marc del procés de transformació digital de les administracions públiques a través de la intel·ligència artificial. Aquesta millora serà estudiada des de la perspectiva de la personalització dels serveis públics i la lluita contra la mala administració, el frau i la corrupció.
Si bé aquesta millora està vinculada al rellevant dret a una bona administració, no hi ha dubte que presenta diversos riscos que seran objecte de consideració. D'una banda, les possibilitats i límits de l'exercici de potestats administratives discrecionals de manera totalment automatitzada. Per un altre, els possibles errors de programari que afectin el bon funcionament dels serveis públics en el marc de la Intel·ligència Artificial. En tercer lloc, els biaixos, tant cognitius dels programadors com els generats per l'aprenentatge automàtic. En quart lloc, la possible manipulació dels ciutadans generada per la unió de les aportacions de les ciències conductuals i la intel·ligència artificial (hypernudging). Finalment, una excessiva dependència tecnològica pública del sector privat podria suposar la transferència subreptícia a aquest de funcions públiques.
El projecte analitzarà la millora dels serveis públics, mitjançant les dues vies al·ludides, i el seu riscos, proposant mecanismes per a prevenir i mitigar aquests (ús de nudges, dissenys organitzatius i procedimentals, paper de les cartes de drets digitals...).
Mariona Tomàs Fornés (IP)
Espanya té una societat urbana en un territori predominantment rural: les zones urbanes densament poblades a la costa i a Madrid contrasten amb un patró de desenvolupament de menor densitat en les zones centrals. Tot i l'evidència d'un procés de metropolitanització, el sistema polític espanyol no ha respost a aquest fenomen. Hi ha un decalatge entre el procés d'urbanització i el marc institucional, ja que només hi ha un govern metropolità (Barcelona). L'objectiu d'aquest projecte és avaluar la construcció institucional de la governança metropolitana a Espanya. En comparació amb altres països europeus, el desenvolupament de les institucions metropolitanes a Espanya ha estat pràcticament inexistent. Això és particularment interessant per dues raons principals. Primer, exemplifica un dels problemes de la governança metropolitana: el decalatge permanent entre les institucions i el procés de metropolitanització. En segon lloc, a Espanya hi ha una diversitat de models de governança metropolitana, fet útil per analitzar els motius d'aquesta variació. METROGOV busca proporcionar un marc analític integral per explicar aquest fenomen.
Helena Torroja Mateu (IP), Jessica María Almqvist, Rafael Arenas García, Juan María Bilbao Ubillos, José Fernando Lozano Contreras, Araceli Mangas Martín
Joan Josep Vallbé Fernández (IP), Lluís Medir Tejado
El control jurídic es un dels elements clau de la relació entre els sistemes polítics federals I els tribunals. Mitjançant l’exercici de la revisió judicial, els tribunals poden donar forma als sistemes federals a traves de les seves interpretacions de les normes constitucionals. Aquestes normes es refereixen principalment a la distribució de poders entre la federació I els estats que la componen, però també solen referir-se a interpretacions de les característiques estructurals del sistema federal, com la representació dels estats constituents en les institucions polítiques de la federació.
La principal pregunta de investigació d’aquest projecte es com concilien els tribunals constitucionals dels sistemes federals els objectius divergents de maximitzar la legitimitat i la eficiència. Aquest projecte pretén respondre a aquesta pregunta mitjançant l’estudi del Tribunal Constitucional espanyol (TC) com a actor clau e la configuració de l’Estat de les Autonomies. Ho farem a través d’una doble estratègia d’investigació: (1) mesurant la força de les decisions del tribunal sobre la legislació autonòmica, i (2) identificant els factors explicatius de la força del TC a través del temps i l’espai, explorant així l’impacte de les característiques dels jutges del TC sobre les seves decisions sobre la legislació autonòmica.
Espanya és un cas especialment rellevant per a estudiar el paper dels “arbitres federals” perquè els litigis constitucionals configuren en gran mesura la profunditat del model territorial espanyol, al menys de tres maneres. En primer lloc, les disposicions constitucionals “federals espanyoles son ambigües i inacabades per disseny. En segon lloc, en aquest context institucional, el TC té un estatus especial dins del sistema jurídic i polític espanyol i la seva funció principal és actuar com a únic actor del sistema polític espanyol amb poder per a actuar com a “legislador negatiu”. En tercer lloc, les dades oficials mostren que el TC espanyol és un tribunal molt actiu en el context europeu, el que ens proporciona suficient variació (al llarg del temps i entre regions) per a establir una estratègia empírica fructífera.
L’objectiu general d’aquest projecte és assolir una millor comprensió de com i per que el Tribunal Constitucional espanyol exerceix el seu poder sobre les legislacions regionals. La nostra variable dependent és la força que el TC exerceix sobre les legislacions regionals espanyoles, que es mesurarà utilitzant una metodologia innovadora. El nostre conjunt de variables independents identificarà i mesurarà els determinants del comportament del TC al llarg del temps, i inclourà variables internes del tribunal, com els perfils polítics dels jutges del TC i la forma en que s’organitza el tribunal, així com variables relatives a les polítiques de les relacions entre les regions i els governs centrals.
L'objectiu d'aquest projecte és proposar solucions que contribueixin a prevenir i resoldre els conflictes societaris. Aquesta problemàtica s'aborda amb una metodologia multidisciplinària combinant quatre perspectives complementàries: mercantil, processal, econòmic-financera i internacional. En els últims anys els conflictes societaris s'han incrementat en número i intensitat, generant una creixent litigiositat. La transcendental Llei de reforma societària per a la millora del govern corporatiu (Llei 31/2014) ha espoliat aquesta conflictivitat. Entre altres coses, perquè ha intensificat els deures dels administradors socials i ha tipificat l'abús de la majoria com a causa d'impugnació d'acords socials, el que al seu torn ha generat un corpus jurisprudencial que ha vigoritzat els litigis societaris. El nostre sistema jurídic no dona una resposta satisfactòria als conflictes societaris. La legislació ofereix paràmetres genèrics que no resolen el variat casuisme i els jutjats dirimeixen disputes puntuals, però sovint no resolen definitivament el conflicte que constitueix el problema de fons. El projecte proposarà solucions basades en l'acord entre les parts en conflicte (autocomposició), per ser les parts (no el legislador ni els tribunals) qui estan en millor disposició de trobar la solució més satisfactòria.
Marc Vilalta Reixach (IP), Ricard Gracia Retortillo (IP), Tomàs Font i Llovet, Joaquín Tornos Mas, Alfredo Galán Galán, Ana María Sanz León, Natalia Caicedo Camacho, Carme Sibina Vidal, Cristina de Gispert Brossa, Maite Vilalta Ferrer
El projecte d'investigació té per objecte analitzar els problemes relatius al sistema de repartiment competencial, de gestió i finançament dels serveis d'atenció a les persones en les grans àrees urbanes.
En concret, el projecte s'estructura al voltant de quatre grans eixos temàtics. En primer lloc, la delimitació conceptual i jurídica dels serveis de cura a les persones i del paper que juguen les grans àrees urbanes en el moment actual. En segon lloc, l'estudi del sistema normatiu o de fonts aplicable a els dits serveis, per quant el marc regulador d'aquesta matèria es troba avui en dia condicionat pel Dret de la Unió Europea i per la coexistència de diversos nivells de govern territorial amb competències normatives. Precisament, aquesta coexistència és també la que justifica el tercer gran objectiu del projecte, que busca clarificar les funcions que en matèria de serveis a les persones realitzen les diferents administracions públiques, identificant quins criteris han de ser tinguts en compte per a l'atribució de competències a cadascuna d'elles, així com per al seu finançament. I, finalment, el projecte aborda també l'estudi de les formes de gestió de els dits serveis, amb l'objectiu d'oferir criteris als operadors jurídics a l'hora de triar dites formes gestores. I és que, de nou, la incidència del Dret europeu en aquesta matèria, molt especialment del dret de contractació pública, ha suposat un qüestionament d'algunes de les fórmules tradicionals de prestació dels dits serveis.
3 Projectes de recerca europeus
31 Projectes de recerca estatals
29 Tesis llegides el curs 2022-2023
14 Grups de recerca consolidats
