LA NOSTRA RECERCA
ACTORS DE LA RECERCA
SUPORT A LA RECERCA
DOCTORAT
Maria Elena Lauroba Lacasa (IP); Antoni Mirambell Abanco; Santiago Espiau Espiau; Juana Marco Molina; Luis Caballol Angelats; Maria Esperanca Ginebra Molins; Esther Arroyo Amayuelas; Maria Luisa Zahino Ruiz; Jaume Tarabal Bosch; Miriam Anderson; Lidia Arnau Raventos; Fernando Badosa Coll; Sabrina Praduroux
Víctor Gómez Martín (IP); Jose Ignacio Gallego Soler, Ujala Joshi Jubert, Carolina Bolea Bardon, Juan Carlos Hortal Ibarra, Iñigo Ortiz de Urbina Gimeno
El projecte de recerca té com a principal objectiu conèixer si les manifestacions apuntades del Dret penal d'autor són compatibles amb el Dret penal d'un Estat liberal compromès amb el principi de responsabilitat pel fet.
Anna M. Palau Roqué (IP); Luz M. Muñoz Márquez, Laura Chaqués Bonafont
L'objectiu d'aquest projecte és analitzar des d'un punt de vista teòric i empíric el comportament de l'oposició en l’àmbit parlamentari a España, des de 1982 fins a l'actualitat. Per a això, complementem els estudis que ja existeixen sobre el vot i l'activitat de control parlamentari, amb l'anàlisi d'altres iniciatives que fins al moment han estat poc explorades, com les esmenes a la legislació o les proposicions de llei. Algunes de les preguntes que volem respondre són les següents: ¿Presenten els grups de l'oposició un número significativament diferent d'esmenes a la legislació que presenta el govern? ¿Són aquestes esmenes eficients, és a dir, transformen de manera significativa les iniciatives legislatives? ¿Segueixen els partits un model d’oposició responsable, participant en la formulació de polítiques, o al contrari, la seva estratègia parlamentària es basa més en criticar l'acció del govern sense esforçar-se a proposar alternatives de polítiques públiques? Segueixen els grans partits (mainstream) una estratègia d'oposició parlamentària significativament diferent a la d'altres partits? ¿Influencien els grups d'interès les propostes legislatives i / o les esmenes que introdueixen els grups de l'oposició? Esdeveniments com la crisi econòmica i l'entrada de nous partits al parlament fan que l'anàlisi d'aquestes qüestions sigui especialment rellevant.
Immaculada Barral (IP); Vicente Perez Daudi; Isabel Viola Demestre; Domenec Sibina Tomàs; Araya Alicia Estancona Pérez; Núria Mallandrich Miret; Chantal Moll de Alba Lacuve.
Camilo Andrés Cristancho (IP);
Daniel Vázquez (IP); Francisco Mercadal Vidal; Rafael Guasch Martorell; José Machado Plazas; Cristina Roy Pérez; Judith Morales Barceló
Marc Tarrés (IP); Maria del Carmen Gracia Ramos; Fernando Barbancho Tovillas
Joan Josep Vallbé Fernández (IP), Markus González Beilfuss, Albert Falcó Gimeno, Tània Verge Mestre
Fa quinze anys, els jutjats a Espanya adoptaven al voltant del 80% de les sol·licituds d’ordre de protecció per violència de gènere, i el nombre de jutges que decidien en percentatges molt diferents d’aquest (la desigualtat judicial) tendia a ser força baix. El 2018, el percentatge d’adopció d’ordres de protecció és 5 punts més baix, i la desigualtat judicial s’ha doblat tant al nivell de jutjats com per regions. Paradoxalment, les jutgesses representen el 70% dels jutjats de primera instància a Espanya, i elles decideixen sobre la major part de les sol·licituds d’ordres de protecció. Fent servir dades riques d’orígens diversos (la major part d’elles públiques), el projecte desenvolupa una estratègia quantitativa per tractar aquest fenomen i explorar les causes i les conseqüències de la desigualtat judicial. La principal pregunta de recerca del projecte és si (i en quina mesura) els jutges i les jutgesses prenen decisions sobre casos de manera diferent, i com aquestes diferències interactuen amb el disseny institucional per donar forma a la desigualtat judicial a Espanya.
3 Projectes de recerca europeus
31 Projectes de recerca estatals
29 Tesis llegides el curs 2022-2023
14 Grups de recerca consolidats
