Història

El context social és de la dictadura de Francisco Franco. En la dècada en què s’inaugura l’escola,  el règim fa actes de distanciament de la situació d’autarquia en la qual es trobava el país, hi ha gestos per trencar l’aïllament diplomàtic com pot ser el Concordat del Vaticà (1953), instal·lacions de bases militars dels  Estats Units a territori Espanyol i l’ajuda econòmica d’aquest país (1953), Espanya és admesa a les Nacions Unides (1955); en l'àmbit de política interna el govern es reforça amb l’entrada de tecnòcrates neoliberals que provenien de l’OPUS (1957), en aquest sentit es materialitza en les profundes transformacions que es van portar a terme en matèria  econòmica i en els anomenats Plans d’estabilitat. Això va afavorir el creixement econòmic i en el cas de Catalunya va suposar un reclam de mà d’obra d’altres províncies, el que va comportar un moviment migratori molt important ―es calcula que d’Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Aragó i Múrcia  es van traslladar, cap a Catalunya, el País Basc i Madrid, uns cinc milions de persones―.

En aquest context d’indici de canvi en les relacions internacionals del país, se situen els antecedents de La Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas. En 1950 a l’Hospital Clínic de Barcelona, concretament en  La Escuela de Enfermeras de la Sección Femenina venia oferint cursos d’especialització en diverses matèries, entre elles relacionades amb l’atenció social. En 1950 el Dr. Ramon Sarró clausura el curs de Psiquiatria. Prèviament el Dr.Sarró havia visitat els Estats Units on va conèixer la tasca del Social Worker en l’àmbit de la Salut Mental. Va quedar tan gratament sorprès del treball que s’estava portat a terme pels Treballadors Social que plantejà fundar una escola semblant a Barcelona per impartir aquest ensenyament. Va comunicar el seu projecte a la Delegació de la Sección Femenina que va donar el seu vistiplau. El 12 de gener de 1953 es crea La Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas  de la Sección Femenina de la Falange Española y de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), l’ensenyament s’imparteix des de la Càtedra de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, ―la formació estava distribuïda en dos anys―. La seu de l’Escola es troba en la mateixa Càtedra de la Facultat de Medicina del carrer Casanova 143 de Barcelona. Els principals càrrecs de direcció els van presidir durant 20 anys, el Dr. Sarró com a Director, la Sra. Montserrat Castells com a Subdirectora i la Sra. Mª Dolores Enedáguila com a Cap d’Estudis; la Subdirectora i la Cap d’Estudis eren Assistents Socials i delegades de la Sección Femenina. La formació anava encaminada a la formació de personal especialitzat a atendre les tasques psicosocials relacionades  amb la psiquiatria d’aquest moment. Posteriorment la formació es va ampliar a la resta de l’àmbit sanitari i amb poc temps va contemplar diversos camps d’aspecte social. L’ampliació del prisma d’acció de l’ensenyament va propiciar el canvi de nom i va passar a nomenar-se Visitadoras Sociales Psicológicas ─ampliant-se la formació a tres anys (1956)─. En aquest moment l’èmfasi de l’escola recau en la formació de professionals socials amb una àmplia base de formació en psicologia.

Fins al curs 1963-1964 l’ensenyament es trobava acotat al sexe femení, és en aquest curs que l’escola amplia la convocatòria als dos sexes, l’ensenyament passa a ser mixt.

En 1964 comença a fer-se visible la feina feta amb el reconeixement oficial de l’ensenyament per part del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), el Decret 1403/1964 publicat en el BOE del 30 d’abril sobre la classificació dels estudis d’Assistent Social els classifica com a tècnic de grau mitjà. Aquest mateix any, l’Escola és reconeguda internacionalment, passa a ser membre de la Unió Catòlica Internacional d’Escoles de Serveis Socials (UCISS) i més tard va ser reconeguda i acceptada com a membre de la International Association of Schools of Social Work (IASSW).

En 1966 es fa un pas important per la consolidació oficial de l’Escola amb el reconeixement de l’Ordre del 4 de gener de 1966 publicat al BOE del 8 de febrer de 1966 amb el nom de Escuela Superior de Asistentes Sociales Sta. Teresa de Barcelona. Aquest mateix any s’inicia el nou Pla d’Estudis, amb l’Ordre Ministerial del 26 d’Octubre en la que el (MEC) publica el Plan de Estudios de las Escuelas de Asistentes Sociales. Aquest nom es va mantenir uns anys, segons consta en els documents de la Sección Femenina, amb data de 8 de juny de 1967, la Delegación Provincial de Madrid va comunicar a la Delegación Provincial de Barcelona que segons un acord del Ministerio (no publicat) no s’admet per a Las Escuelas de Asistente Social el nom “superior”, això va suposar que l’escola passés a anomenar-se Escuela de Formación Psico-Social Sta.Teresa de Barcelona.

En la dècada dels 70 i principis dels 80 trobem esdeveniments que propicien canvis socials a nivell estructurals molt importants, la mort del dictador Francisco Franco (1975), es proclama la Constitució de 1978 que aferma el camí cap a la democràcia i com Estat social, les eleccions generals de 1982, la configuració d’un Estat autonòmic facilita transferir algunes competències, entre elles les que fan referència a Serveis Socials, etc.

Al setembre de 1973, la Sección Femenina canvia la direcció de l’Escola. El càrrec de Director passa al Dr. José Luís Martí Tusquets i com a Subdirectora la Sra. Teresa Rossell, que era Assistent Social. Un fet significatiu és que es tracta de personal no vinculat a la Sección Femenina. Ja en plena transició de la dictadura a la conformació de l’Estat Democràtic, en 1976, amb l’extinció de la Sección Femenina, l’Escola passa a dependre de la Comisión de Transferencia, adscrita al Vicerectorat de la Universitat de Barcelona (UB), per passar a dependre, un any més tard (1977), del Ministerio de Cultura i adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres (UB), recuperant el nom del 1966 de Escuela Superior de Asistentes Sociales. En 1980 es crea el Consell Assessor de l’Escola Superior d’Assistents Socials de Barcelona que s’encarregarà de preparar el traspàs del Ministerio de Cultura  a la Generalitat de Catalunya, a l’any següent (1981) es fa efectiu al traspàs a la Generalitat de Catalunya.

Amb el Decreto 1850/1981 publicat al BOE el 28 d’agost, es reconeixen els estudis de Treball Social com universitaris. En 1982 l’Escola és reconeguda com a Escola Universitària de Treball Social, depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Amb l’Ordre Ministerial 10869/1983 publicada al BOE el 12 d’abril, es regula el Pla d’Estudis Universitaris de Treball Social.

En 1984 es conforma el Patronat de l’Escola Universitària de Treball social adscrita a la Universitat de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya (Director General d’Ensenyaments Universitaris), la Universitat de Barcelona (Vicerector Acadèmic i Vicerector As. Administratius), representant del Departament dels Estudis i el Director de l’Escola Universitària de Treball Social). Aquesta adscripció va comportar el canvi de nom, passant a anomenar-se Escola Universitària de Treball Social de Barcelona, on es cursen els estudis de Diplomatura Universitària en Treball Social.

Amb el Real Decret 1431/1990, del 26 d’octubre, estableix el títol universitari oficial de Diplomat en Treball Social i les directrius generals pròpies dels plans d’estudi, el que va suposar una homogeneïtzació dels continguts dels estudis en l'àmbit estatal.

En 2001 comença el procés d’integració a la UB. El 14 de febrer s’aprova la integració i al maig d’aquest mateix any, els estudis de Treball Social s’ubiquen a la Facultat de Ciències Econòmiques, al Departament d’Economia Política i Hisenda Pública com Unitat Departamental de Treball Social i Serveis Socials. Per canviar d’ubicació el curs 2002-2003 passa a la Facultat de Pedagogia, al Departament de Teoria i Història de l’Educació; el 2004 es constitueix com a Secció Departamental de Treball Social i Serveis Social, i en 2008 es constitueix com a Departament de Treball Social i Serveis Socials.

El Real Decret 1393/2007, de 29 d’octubre que s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, dóna pas a la constitució del Grau en Treball Social amb una durada de quatre anys.