Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910-Lió, 1960)

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres (Història) a la Universitat de Barcelona el 1930 on tingué com a mestres Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre. Fou professor de l'Intitut-Escola i entrà com a professor ajudant a la Universitat Autònoma el 1933. La seva tesi doctoral sobre Ferran II i la ciutat de Barcelona (1936) va significar una polèmica revisió de la interpretació tradicional romàntica de la història de Catalunya. Fou apartat de la docència universitària pel règim franquista un cop acabada la guerra. El 1947 li fou permès concursar a càtedra i guanyà la d'Història Moderna de la Universitat de Saragossa i l'any següent la d'Història d'Espanya Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Va iniciar immediatament una activíssima tasca de renovació de la ciència històrica tot incorporant els nous corrents llavors vigents a Europa. La seves aportacions personals van estar inicialment centrades en la història moderna de Catalunya (Juan II de Aragón, 1953; El gran sindicato remensa, 1954; Els Trastàmares, 1956), però també publicà obres de síntesi de gran volada (Aproximación a la historia de España, 1953; Notícia de Catalunya, 1960); a més de dur a terme una gran feina editorial.

La voluntat de renovació de la metodologia històrica el va conduir a l'interès per la història econòmica, al mateix temps que s'inclinava per l'estudi del passat més recent. Ambdues preocupacions el van portar a sol·licitar i aconseguir l'encàrrec de posar en marxa la docència d'història econòmica d'Espanya a la nova Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, inaugurada el curs 1954-55. En els anys immediatament posteriors es dedicà intensament a la docència i a la recerca en la nova disciplina. Fruit d'aquesta dedicació fou la publicació del reconegut Manual de Historia Económica de España, escrit en col·laboració amb Jordi Nadal (1959), de l'obra col·lectiva Historia social y económica de España y América (1957-59) i del llibre Industrials i polítics del segle XIX (en col·laboració amb Montserrat Llorens, 1959), una síntesi brillant sobre la història econòmica de la Catalunya del vuit-cents, a més de diversos articles i assaigs (recollits en part pòstumament a Coyuntura económica y reformismo burgués, 1969).

Jaume Vicens morí a Lió el 1960 quan era en plena activitat intel·lectual, però la seva aportació decisiva al desenvolupament de la història econòmica espanyola és avui reconeguda per tothom.