Aquesta setmana ha tingut lloc el Simposi Fundacional de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos de la Universitat de Barcelona (UBICS), que ha donat el tret de sortida a aquest institut propi de la UB de nova creació. L’UBICS reuneix investigadors de sis facultats i centres de la UB i està integrat per quaranta investigadors de la Universitat i quinze investigadors en formació, d’àmbits tan diversos com la física, la filologia, la història, la psicologia, les matemàtiques i la informàtica, a més d’investigadors d’INEFC.

En la inauguració del simposi, que va tenir lloc el dilluns 12 de juny, el vicerector de Recerca, Domènec Espriu, va destacar el paper dels instituts propis per «afegir valor» a la Universitat. Aquests instituts permeten «donar suport a les àrees en les quals som forts, com ara les ciències de la complexitat, on pensem que podem tenir un gran impacte en recerca».

Per la seva banda, el director de l’UBICS, Albert Díaz Guilera, va fer èmfasi en la trajectòria que han seguit altres iniciatives en el passat i que ha desembocat en el centre actual. També va destacar el caràcter interdisciplinari del nou institut i va presentar alguns dels èxits que ja ha aconseguit l’UBICS malgrat la seva curta trajectòria, com ara la publicació d’articles en revistes de referència interdisciplinàries, o el fet que ja s’estiguin desenvolupant dos projectes del Consell Europeu de Recerca (ERC).

L’UBICS vol ser un pol de recerca que atragui investigadors de prestigi i talent dins de programes com l’ICREA, del qual ara mateix ja té dos investigadors. En aquest sentit, l’excel·lència de la recerca realitzada per membres de l’UBICS ha estat reconeguda amb quatre premis ICREA Acadèmia. També cal remarcar que un bon nombre d’investigadors permanents de l’UBICS han accedit als seus llocs de treball a través del programa Ramón y Cajal. 
Un altre objectiu de l’Institut és posicionar la Universitat de Barcelona entre les millors institucions en el camp dels sistemes complexos i aglutinar una recerca que fins ara estava disgregada en diferents departaments i centres. L’UBICS ofereix un marc comú́ per a totes les disciplines que treballen en sistemes complexos, la qual cosa els permet optar amb garanties a les noves oportunitats de finançament de projectes nacionals i europeus i d’altres convocatòries, així com abordar nous reptes i camps emergents.
 

També permetrà impulsar la col·laboració́ amb altres instituts de recerca de la UB i amb centres d’altres universitats dedicats a la recerca en temes comuns, com ja s’ha fet en els darrers set anys a través de la iniciativa Complexitat.CAT. Aquesta col·laboració purament científica ha de permetre que aquest nou camp de recerca interdisciplinari creixi funcionalment i es pugui convertir en una entitat d’abast català que ocupi l’espai de recerca que li correspon.
L’UBICS ofereix un espai comú́ per a la computació́ intensiva necessària per a molts dels grups de recerca implicats, i servirà per donar visibilitat a la recerca en sistemes complexos i incrementar el seu impacte social, institucional i mediàtic, així com per potenciar l’emprenedoria en aquest camp. 
 

Tot i la implicació en la recerca de qualitat, no es vol deixar de banda, per la importància que tenen en l’actualitat, la visibilitat de la recerca i els aspectes de formació. Per aquesta raó, una bona part dels esforços de l’Institut es dedicaran a fer arribar el coneixement sobre sistemes complexos a la societat i a posar-lo a l’abast dels futurs científics. Pel que fa a la formació, es potenciaran activitats dirigides als investigadors en formació a través dels programes de doctorat actuals i s’oferiran cursos de postgrau destinats a un ampli espectre d’estudiants i investigadors, sense oblidar les iniciatives dedicades als estudiants dels últims anys dels graus.

Recerca en sistemes complexos: de la neurociència a la història o l’esport col·lectiu

Els instituts propis de la UB tenen per objectiu promoure la interdisciplinarietat i l’especialització en un àmbit de recerca. En aquest sentit, l’estudi de sistemes complexos es fonamenta en les eines d’estudi de la teoria de xarxes, la física estadística o els sistemes dinàmics, a més de la ciència de dades i la intel·ligència artificial. Aquestes branques fonamentals permeten aplicar aquesta ciència a àmbits molt diversos, que van des del comportament de la matèria o les ciències de la vida —com les neurociències o la biofísica— fins a les ciències socials — economia, psicologia...— o la història. 

En concret, les principals línies de recerca de l’UBICS se centren en l’aplicació de la teoria de xarxes per descriure experiments en cultius neuronals, així com per predir o descobrir noves fenomenologies en neurociència, estudiar i establir patrons de comportament col·lectiu de la matèria activa aplicant xarxes dinàmiques, desenvolupar models d’aprenentatge que es poden contrastar amb evidència experimental, usar la teoria de xarxes per classificar i estructurar l’estudi d’esports col·lectius, desenvolupar models híbrids per estudiar la dinàmica en sistemes confinats a petita escala, o estudiar els dilemes socials, la presa de decisions o la mobilitat humana en entorns urbans, utilitzant eines de modelització́ fonamentals i metodologies participatives pròpies de l'emergent ciència ciutadana.

Un dels projectes emblemàtics d’aquest enfocament interdisciplinari és EPNet (Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamics), subvencionat amb una advanced grand del Consell Europeu de Recerca. Liderat des de la UB, el projecte uneix la història amb la física de xarxes complexes per investigar les dinàmiques del comerç durant l’imperi romà.

L’UBICS, la creació del qual va ratificar el Consell de Govern el juny del 2016, té la seu a la Facultat de Física.