Per què els fills s’assemblen als pares? Com pot ser que una característica dels progenitors desaparegui en els fills, però torni a manifestar-se en els nets? Per què hi ha individus amb trets que no eren presents en les seves famílies? La genètica ens ofereix les respostes a aquestes preguntes. A De generació en generació, de Francesc Mestres i Naval, s’exposen els fonaments i els principis que regeixen aquesta ciència, quina funció tenen els gens, com es transmeten i com actua la selecció natural per produir els canvis evolutius en els éssers vius.

El llibre, dividit en dotze capítols, repassa les característiques del genoma i algunes aportacions de científics, com ara Mendel (de qui enguany celebrem el segon centenari del naixement), Morgan, East, Bateson i Nilsson-Ehle. També analitza l’heretabilitat del sexe i a partir de quina via es determina. Taules, esquemes i imatges il·lustren aquest contingut, arrodonit per un epíleg que recull qüestions i reflexions sobre el paper fonamental dels gens en la vida humana.

 

Entre les últimes novetats, hi ha també la segona edició d’Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia (guardonada amb el Premi Joan Lluís Vives al millor llibre de ciència i tecnologia 2022), del professor David Bueno i Torrens. Aquest llibre s’endinsa en la genètica a partir de la manera de ser de cadascú, que parteix del llegat dels nostres progenitors però també de l’educació que hem rebut: és una herència tant biològica com cultural que, fins a cert punt, podem autodirigir de manera conscient i volguda.