Martí de Riquer Morera (Barcelona, 1914-2013)

Ha estat professor de la Facultat de Filosofia i Lletres, més tard de Filologia, de la Universitat de Barcelona a partir del curs 1941-1942. L’any 1944 es doctorà a Madrid, com era obligatori aleshores, amb la tesi “Traducciones castellanas de Ausias March en la literatura castellana del Siglo de Oro” i en 1950 obtingué la càtedra d’“Historia de las Literaturas Románicas y Comentario estilístico de textos clásicos y modernos románicos” a la Universitat de Barcelona. L’any 1966 va ser vicerector. Del 1968 al 1977 es traslladà a la incipient Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou vicerector, i hi impartí les classes en unes dependències del Monestir de Sant Cugat. Tornà a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona on va impartir docència fins a la seva jubilació, el maig de 1984, i com a professor emèrit fins a l’any 1990. Ha estat President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de l’any 1963 fins al 1996, i membre de la Real Academia Española des de 1965. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb els premis Michel de Montaigne, Internacional Menéndez Pelayo, Nacional de Ensayo, Príncep de Astúries de Ciències Socials, Fundació Catalana per a la Recerca, Bartolomeu March, Nacional de las Letras Españolas i amb la Lletra d’Or. És Doctor Honoris causa per les universitats de La Sapienza (Roma) i de Lieja.


Les seves investigacions sempre s’han orientat cap a l’Edat Mitjana i, dintre d’aquesta, cap als tres gèneres determinants de la tradició literària, –l’epopeia, la lírica trobadoresca i el roman courtois–, que ha estudiat en tot l’àmbit de la Romania: la literatura catalana, castellana, francesa, provençal, italiana i portuguesa, mitjançant edicions, estudis i traduccions, amb una metodologia rigorosament filològica i positivista en el tractament dels textos literaris, fent servir la documentació històrica per tal d’ abastar el sentit total de l’obra. Les seves edicions del Quijote i del Tirant lo Blanch es complementen amb les guies de lectura Para leer a Cervantes i Aproximación al Tirant lo Blanc. Els seus llibres sobre l’heràldica catalana i castellana, la vida cavalleresca i l’armament que es feia servir en combats, torneigs i desafiaments són imprescindibles per la bona comprensió de la literatura medieval. Com que resulta difícil destacar, entre les més de quatre-centes publicacions, uns quants títols, ens limitem a assenyalar les edicions i traduccions de la Chanson de Roland, de Li contes del graal de Chrétien de Troyes,  Los trovadoresHistoria literaria y textos, les edicions dels poemes de Cerverí de Girona, Guillem de Berguedà i Arnau Daniel, i els estudis Caballeros andantes españolesLos cantares de gesta franceses i L’arnès del cavaller. L’any 1979 publicà Quinze generacions d' una família catalana, fruit de les seves investigacions en l’arxiu familiar. Va morir el 17 de setembre de 2013.
Leonor Vela Bibliografía de Martín de Riquer, “Studia in honorem prof. M. de Riquer”, vol. 4, 1991, pp. 733-764 [recull totes les seves publicacions des de l’any 1933 fins al 1990].
Cristina Gatell i Glòria Soler, Martí de Riquer. Viure la literatura, RBA, Barcelona, 2008.

 

Martín de Riquer Morera (Barcelona 1914-2013) fue profesor de la Facultad de Filosofía y Letras, más tarde de Filología, de la Universidad de Barcelona a partir del curso 1941-1942. En el año 1944 se doctoró en Madrid, como era entonces obligatorio, con la tesis “Traducciones castellanas de Ausias March en la literatura castellana del Siglo de Oro” y en 1950 obtuvo la cátedra de “Historia de las Literaturas Románicas y Comentario estilístico de textos clásicos y modernos románicos” de la Universidad de Barcelona. En 1966 fue vicerrector. Del año 1968 al 1977 se trasladó a la incipiente Universidad Autónoma de Barcelona, de la que fue vicerrector, impartiendo las clases en unas dependencias del Monasterio de Sant Cugat. Regresó a la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona donde impartió docencia hasta su jubilación, en mayo de 1984, y como profesor emérito hasta 1990. Ha sido Presidente de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona desde el año 1963 hasta el 1996, y miembro de la Real Academia Española desde 1965. Ha sido galardonado, entre otros, con los premios Michel de Montaigne, Internacional Menéndez Pelayo, Nacional de Ensayo, Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales, Fundació Catalana per a la Recerca, Bartolomeu March, Nacional de las Letras Españolas y Lletra d’Or. Es Doctor Honoris causa por las universidades de La Sapienza (Roma) y de Lieja.

Sus investigaciones siempre se han orientado hacia la Edad Media y, dentro de esta, hacia los tres géneros determinantes de la tradición literaria, –la epopeya, la lírica trovadoresca y el roman courtois–, que ha estudiado en todo el ámbito de la Romania: la literatura catalana, castellana, francesa, provenzal, italiana y portuguesa a través de ediciones, estudios y traducciones, con una metodología rigurosamente filológica y positivista en el tratamiento de los textos literarios, utilizando la documentación histórica para abarcar el sentido total de la obra. Sus ediciones del Quijote y del Tirant lo Blanch se complementan con guías de lectura como Para leer a Cervantes y Aproximación al Tirant lo Blanc. Sus libros sobre la heráldica catalana y castellana, la vida caballeresca y el armamento que se utilizaba en combates, torneos y desafíos resultan imprescindibles para una buena comprensión de la literatura medieval. Como resulta difícil destacar, de entre sus más de cuatrocientas publicaciones, unos cuantos títulos nos limitamos a señalar las ediciones y traducciones de la Chanson de Roland, del Li contes del graal de Chrétien de Troyes, Los trovadoresHistoria literaria y textos, las ediciones de los poemas de Cerverí de Girona, Guillem de Berguedà y Arnau Daniel, y los estudios Caballeros andantes españoles, Los cantares de gesta franceses y L’arnès del cavaller. En 1979 publicó Quinze generacions d'una familia catalana fruto de sus investigaciones en el archivo familiar. Murió el 17 de septiembre de 2013.
Leonor Vela Bibliografía de Martín de Riquer, “Studia in honorem prof. M. de Riquer”, vol. 4, 1991, pp. 733-764 [recoge todas sus publicaciones desde 1933 a 1990].
Cristina Gatell y Glòria Soler, Martín de Riquer. Vivir la literatura, RBA, Barcelona, 2008.