La malaltia d’Alzheimer (MA) és el tipus de demència més comú. En els darrers anys, la seva prevalença s'ha incrementat de forma preocupant, però fins ara només s'han aconseguit desenvolupar fàrmacs capaços d'endarrerir l'avenç de la malaltia, però cap no ha estat capaç de curar-la. D'altra banda, diferents estudis han relacionat el consum d'una dieta rica en greix, la qual cosa pot portar a obesitat i a diabetis mellitus tipus 2 (DMT2), amb un major risc de desenvolupar MA. Tot i això, les vies moleculars que relacionen ambdues patologies encara no han estat descrites completament, sent necessàries investigacions sobre possibles mecanismes que relacionin les alteracions metabòliques i les cognitives.

En aquest context, la Sra. Triana Espinosa ha realitzat la seva tesi doctoral, amb el títol “El déficit cognitivo y la enfermedad de Alzheimer en presencia de alteraciones metabólicas. Estudio in vivo de una nueva diana terapéutica y de la estrategia multidiana para el tratamiento de estas condiciones”, codirigida pel Dr. Antoni Camins i la Dra. Miren Ettcheto, de la Unitat de Farmacologia, Farmacognòsia i Terapèutica del nostre departament. La tesi es presentarà el proper el 26 de setembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Biología a les 11 h.

El primer estudi d'aquesta tesi es va dur a terme en ratolins PPARβ/δ^-/- de sis mesos d'edat alimentats amb una dieta rica en greix. Es va demostrar que aquests ratolins presentaven una disminució del nombre d'espines dendrítiques i marcadors sinàptics, fets que van anar acompanyats per l'alteració de la memòria. A més, també es va observar un augment de l'activació astrocítica i microglial, juntament amb un augment de biomarcadors neuroinflamatoris. Així mateix, aquest estudi va mostrar una alteració de la via del receptor de la insulina a nivell hipocampal. De forma interessant, mentre que algunes alteracions causades per la manca del receptor PPARβ/δ no es van veure afectades per l'alimentació amb la dieta rica en greix, altres van patir una exacerbació o van necessitar la combinació de tots dos factors.

En la segona part de la tesi es va estudiar el fàrmac multidiana rheina-huprina (RHE-HUP), inhibidor de l'acetilcolinesterasa (AchE) i de l'agregació de Tau , com a possible tractament de l'MA exacerbada per una dieta rica en greix. En aquest treball, la injecció intraperitoneal d'aquesta molècula a ratolins femella APP/PS1 de sis mesos alimentats amb una dieta rica en greix va reduir els principals esdeveniments característics de la MA, incloent-hi la hiperfosforilació de Tau, els nivells d'Aβ42 i la formació de plaques. Tot plegat va anar acompanyat d'un augment de diferents proteïnes sinàptiques i factors neurotròfics i d'un increment del nombre d'espines dendrítiques, cosa que va resultar en una millora de la memòria. Cal destacar que la millora observada en aquest model pot ser atribuïda directament a una regulació a nivell central, ja que no es van observar modificacions de les alteracions perifèriques originades per la dieta rica en greix.

En resum, aquesta tesi doctoral demostra que la manca del receptor PPARβ/δ a nivell cerebral constitueix un nou factor de risc per a la pèrdua cognitiva en desordres neurològics, i que el fàrmac RHE-HUP és un possible candidat per al tractament de la MA, fins i tot en presència d'alteracions metabòliques.