La malaltia hepàtica per esteatosi associada a disfunció metabòlica (MASLD) és la malaltia hepàtica crònica més freqüent a tot el món, ja que afecta més del 30% de la població mundial. La MASLD és un espectre d’alteracions que inclou des de l'acumulació de lípids aïllada (esteatosi) fins a la seva forma inflamatòria activa, l'esteatohepatitis associada a la disfunció metabòlica (MASH). MASH és una malaltia hepàtica progressiva greu en la qual la inflamació del fetge pot provocar fibrosi hepàtica i disfunció hepàtica, que sovint s'associa amb altres problemes de salut, com hipertensió i diabetis mellitus tipus 2 (DM2), i és una de les principals causes de mortalitat relacionades amb el fetge. La càrrega creixent que suposa la MASH sobre els sistemes de salut globals ha creat una necessitat urgent de desenvolupar tractaments efectius i segurs. En aquest sentit, s'ha demostrat que els agonistes del receptor activat per proliferadors peroxisòmics (PPAR)-β/δ són efectius per atenuar la progressió de MASLD millorant la resistència a la insulina (IR), reduint la lipogènesi i alleujant la inflamació i l'estrès del reticle endoplasmàtic (ER). Tanmateix, el paper de PPAR-β/δ en la fibrosi hepàtica continua sent controvertit.

En aquest context, Meijian Zhang presenta la seva tesi doctoral titulada “Study of the effects of PPAR-β/δ activators in the treatment of MASH”, que ha estat dirigida pels Drs. Emma Barroso i Manuel Vázquez. En la tesi es mostra que dos agonistes de PPAR-β/δ, elafibranor i GW501516, van prevenir la intolerància a la glucosa i la IR i van reduir l'acumulació de col·lagen al fetge de ratolins amb MASH. L’elafibranor, un agonista dual de PPAR-α/-β/δ, va augmentar els nivells de la proteïna S100A4 (que promou la transició epitelial a mesenquimal) mitjançant l'activació de PPAR-β/δ, efecte que es va confirmar en cèl·lules hepàtiques. A més, va disminuir els nivells d'ASB2, una proteïna que promou la degradació de S100A4. Per contra, GW501516, un lligand específic de PPAR-β/δ, va inhibir l'activació de cèl·lules estelades hepàtiques induïda per TGF-β1 reduint els nivells de SMAD3, i del seu coactivador p300 mitjançant l’activació de la proteïna cinasa d’AMP (AMPK) i la posterior inhibició de la cinasa-1/2 regulada per senyal extracel·lular (ERK1/2). En general, aquests resultats revelen nous mecanismes subjacents als efectes terapèutics dels agonistes de PPAR-β/δ en malalties hepàtiques.

La lectura i defensa de la tesi doctoral tindrà lloc el dia 19 de juliol de 2024 a les 12 del migdia, a l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.