La malaltia d'Alzheimer (MA) representa la causa més comuna de demència i és una de les malalties més prevalents en la societat, especialment a causa de l'augment de l'esperança de vida. L'enzim epòxid hidrolasa soluble (EHs) es troba sobreexpressada en la MA i juga un paper fonamental en la creació d'un ambient neuroinflamatori, ja que transforma els àcids epoxieicosatrienoics, els quals tenen propietats antiinflamatòries, en dihidroxieicostrienoics, amb propietats proinflamatòries. En aquest context presenta la tesi doctoral Júlia Jarne Ferrer, dirigida pels Drs. Christian Griñán Ferré i Mercè Pallàs Lliberia, amb el títol “Mecanismes i implicacions terapèutiques de la inhibició de l'epòxid hidrolasa soluble en la malaltia d'Alzheimer”.

En aquesta tesi doctoral es proposa que la inhibició d’aquest enzim, per tal de reduir la neuroinflamació, podria representar una bona estratègia terapèutica per la MA, tant en monoteràpia com en teràpia combinada. En primer lloc, es demostra que un tractament combinat a baixes dosis, emprant la inhibició de l’EHs i la inhibició de l’acetilcolinesterasa, mostra un efecte sinèrgic respecte a la monoteràpia. En segon lloc, tenint en compte estudis previs del grup de recerca, s’ha aprofundit en els efectes neuroprotectors que genera la inhibició de l’EHs. Per fer-ho, s’han realitzat un conjunt d’estudis mitjançant 3 inhibidors optimitzats (UB-SCG-71, la seva sal UB-SCG-74 i l’UB-BJ-02). Aquests nous inhibidors presenten una gran selectivitat, especificitat i permeabilitat per creuar la barrera hematoencefàlica. S’ha pogut observar que la inhibició de l’EHs en ratolins 5XFAD genera una reducció de la neuroinflamació, amb la conseqüent millora del dèficit cognitiu i marques fisiopatològiques de la MA. A més, s’han descrit nous mecanismes neuroprotectors promoguts per la inhibició de l’enzim. Per últim, s’ha establert que la inhibició de l’EHs no només és capaç de modificar els símptomes de la MA, sinó que també és capaç de modificar-ne la progressió.

La lectura i defensa de la tesi doctoral tindrà lloc el dia 24 de juliol de 2024 a les 11 h, a l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.