Els alcaloides Myrioneuron són una família de productes naturals que es troben a plantes de l’Est i Sud-est asiàtic. Aquests estan caracteritzats per un anell de cis- o trans-decahidroquinolina (DHQ) unit a una oxazina, diazina o anell de ciclohexà. Malgrat posseir propietats biològiques prometedores, l'estudi d'aquests alcaloides es veu limitat per les quantitats mínimes obtingudes a partir de fonts naturals. En aquest context, presenta la seva tesi doctoral Arnau Calbó Zabala, amb el títol “Chiral tricyclic lactams as efficient enantiomeric scaffolds for the synthesis of cis-decahydroquinolines substituted on the carbocyclic ring. Total synthesis of Myrioneuron alkaloids". En aquesta tesi, dirigida per les Dres. Mercedes Amat i Rosa Griera, es presenten els avenços en la generació de decahidroquinolines amb substituents a posicions de l'anell carbocíclic prèviament inaccessibles mitjançant la metodologia establerta pel grup. Aquests estudis han culminat en la síntesi total de dos alcaloides de la família Myrioneuron.

En el primer capítol s’ha explorat la síntesi de cis-decahidroquinolines disubstituïdes a l'anell carbocíclic. Partint de les barreges diastereomèriques racèmiques de cetoàcids dimetilats, s’ha descrit la síntesi d’ambdues sèries enantiomèriques de 5,8-, 6,8- i 7,8-dimetil cis-decahidroquinolines. El procediment implica una ciclocondensació estereoselectiva dels cetoàcids amb (R)-fenilglicinol per donar, en cada cas, dos lactams que difereixen en la configuració absoluta de tots els centres estereogènics exceptuant el de l'inductor quiral. Una eliminació estereoselectiva en dues etapes de l’inductor quiral d’aquests lactams ha proporcionat les corresponents cis-decahidroquinolines de manera enantiopura.

En el segon capítol, s’ha assolit la primera síntesi total de la (–)-schoberina B fent ús de la metodologia prèviament desenvolupada. Primerament, s’ha sintetitzat un cetoàcid amb els grups funcionals adients per la síntesi de l’alcaloide. Seguidament, s’ha portat a terme una reacció de ciclocondensació amb aquest cetoàcid la qual ha portat a l’obtenció estereoselectiva de dos lactams amb configuracions oposades a l’anell de DHQ. A partir d'aquests lactams, s’ha procedit a l’eliminació de l’inductor quiral, la introducció d'un anell de 2-piperidona i el tancament de l'anell de diazina per així, completar la primera síntesi total enantioselectiva de l'alcaloide (–)-schoberina B i el seu enantiòmer (+)-schoberina B.

Finalment, en el tercer capítol s’ha avaluat l'abast i les limitacions en la introducció de substituents a les posicions C-7a i C-11 d’hemiaminals tricíclics derivats del (R)-fenilglicinol. La reacció d'aquests compostos amb diversos electròfils ha permès la formació regio- i estereoselectiva d’hemiaminals tricíclics amb un estereocentre quaternari en C-7a. En un cas concret, la regioselectivitat del procés s'ha pogut modular amb èxit, donant lloc a l'obtenció d'un hemiaminal tricíclic substituït a la posició 11. Una eliminació estereoselectiva de l’inductor quiral d’aquests hemiaminals ha proporcionat diverses cis-DHQ substituïdes a C-4a i C-8. Mitjançant aquesta metodologia, s'ha aconseguit la síntesi total de la (+)-mirioxazina A.

La lectura i defensa de la tesi doctoral tindrà lloc el dia 16 de febrer del 2024, a les 11:30, a l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.