La malaltia d'Alzheimer (MA) és la causa més freqüent de demència que actualment no té tractament farmacològic efectiu. Identificar nous objectius per aturar la progressió de la malaltia és una necessitat urgent. En la majoria dels casos, la MA té una etiologia complexa que probablement implica múltiples gens de susceptibilitat i factors ambientals. L'epigenètica té un paper crucial a l'hora d'enllaçar el genoma amb l'entorn i de regular la transcripció de gens relacionats amb l'aprenentatge i la memòria. En particular, G9a és una histona lisina metiltransferasa identificada com a tenir un paper crític en diverses malalties neurodegeneratives, inclosa la MA. En aquest context, presenta la seva tesi doctoral Aina Bellver Sanchis, amb el títol “G9a, a histone lysine methyltransferase, as a potential target for Alzheimer’s disease”.

En aquesta tesi, dirigida pels Drs. Mercè Pallàs Lliberia i Christian Griñán Ferré, es presenten en primer lloc estudis que van confirmar la implicació de G9a en els processos neurodegeneratius en el model Senescence Accelerated Mouse-Prone 8 (SAMP8) tant a nivell conductual com molecular. En segon lloc, es va demostrar l'eficàcia de la inhibició de G9a com a teràpia per a la MA en el mateix model. El tercer estudi va validar mecanismes epigenètics addicionals, concretament els microARN, que participen en l'AD i estan presents en el model SAMP8. D'altra banda, atesos els problemes associats als inhibidors de G9a (G9ai), com ara la toxicitat, la mala permeabilitat de la barrera hematoencefàlica (BBB) i la selectivitat, es va decidir centrar els esforços en la recerca d'estructures químiques que superessin aquests reptes. Així, el quart estudi va incloure el cribratge virtual basat en l'estructura i el cribratge in vitro i in vivo dels compostos escollits. Per últim, el cinquè article se centra en la estratègia de reposicionament de fàrmacs, que sovint és menys arriscada, més rendible i es pot completar en menys temps. En aquest sentit, s’ha avaluat l’eficàcia d’un fàrmac contra el càncer, raltitrexed, com a possible G9ai utilitzant un model de C. elegans. Els resultats suggereixen que raltitrexed podria ser un candidat per tractar l'AD, tot i que es requereixen més experiments per confirmar-ho.

La lectura i defensa de la tesi doctoral tindrà lloc el dia 22 abril de 2024 a les 11:00 del matí, a l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.