Properament presentarà la seva tesi doctoral Adel Rostami, amb el títol "Exploring the role of PPAR ß/d and GADD45A in fibrosis and inflammation during cardiac disease". 

La defensa de la tesi, que ha estat dirigida pels Drs. Xavier Palomer i Manuel Vázquez-Carrera, tindrà lloc el dia 5 de febrer les 12.30 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. A continuació podeu llegir un breu resum de la tesi:

La miocardiopatia diabètica (MCD) és un tipus específic de malaltia del miocardi que sovint es desenvolupa en pacients que pateixen diabetis mellitus (DM) i que s'ha convertit en la causa principal de mort entre aquests pacients. Aquesta MCD és una malaltia multifactorial insidiosa causada per mecanismes complexos i parcialment desconeguts que inclouen desregulació metabòlica, inflamació local, fibrosi i apoptosi dels cardiomiòcits. Tot i la seva gravetat i mal pronòstic, sovint no es diagnostica adequadament i, actualment, no hi ha fàrmacs específics aprovats per a prevenir-la o, fins i tot, tractar-la. El receptor activat per proliferador de peroxisomes (PPAR)b/d és un regulador metabòlic clau que s'ha proposat com una diana potencial per al tractament de la MCD a causa de les seves propietats antiinflamatòries pleiotròpiques. En aquesta tesi doctoral hem avaluat com PPARb/d regula el desenvolupament de la MCD. La DM es va induir mitjançant l'administració d'estreptozotocina (STZ) a dosis baixes múltiples en ratolins mascles wild-type i PPARb/d knockout tractats amb l'agonista de PPARb/d GW0742 o vehicle. També es van utilitzar cardiomiòcits humans (AC16), miòcits auriculars de ratolí (HL-1) i fibroblasts cardíacs humans (FCH) exposats a hiperglucèmia i tractats amb agonistes de PPARb/d. La supressió de PPARb/d en ratolins va afectar negativament la morfologia i funcionalitat cardíaques, fet que anava acompanyada de fibrosi intersticial i remodelació estructural del cor. Aquest fenotip es potenciava encara més en ratolins diabètics knockout. A nivell molecular, la supressió de PPARb/d va provocar una major expressió de marcadors proinflamatoris i profibròtics. Alguns d’aquests marcadors també van ser induïts per la DM en ratolins wild-type i va resultar exacerbada en ratolins diabètics knockout. L’activitat dels factors de transcripció coneguts com a factor nuclear-kB (NF-kB) i proteïna activadora-1 (AP-1) correlacionava amb la majoria d'aquests canvis. Cal destacar que l'activació de PPARb/d prevenia parcialment la inflamació i la fibrosi al cor, així com l'atròfia cardíaca, induïda durant la DM en ratolins, i també en cardiomiòcits cultivats in vitro i exposats a hiperglucèmia (HG). Finalment, els nostres resultats suggereixen que els efectes beneficiosos de l'activació de PPARb/d són mediats per la inhibició de l'activitat de les proteïnes quinases activades per mitògens (MAPK) i la posterior regulació negativa de les activitats transcripcionals de NF-kB i AP-1. En conjunt, aquestes dades suggereixen que els agonistes de PPARb/d podrien ser útils per a prevenir la inflamació i la fibrosi durant la MCD.

GADD45A (growth arrest and DNA damage induïble 45A) és una proteïna polifacètica associada amb la senyalització de l'estrès i la lesió cel·lular. A més de la seva coneguda activitat supressora de tumors, estudis recents apunten a funcions addicionals per a GADD45A, inclosa la regulació de les vies catabòliques i anabòliques, o la prevenció de la inflamació, la fibrosi i l'estrès oxidatiu en alguns òrgans i teixits. Tot i això, se sap poc sobre la seva funció en les malalties cardíaques. En aquest estudi, el nostre objectiu va ser avaluar el paper de GADD45A en el cor utilitzant ratolins amb deleció constitutiva i sistèmica de Gadd45a i cèl·lules cardíaques d'origen humà. La supressió de Gadd45a en ratolins knockout va desencadenar fibrosi cardíaca, inflamació i apoptosi, i aquests canvis es van correlacionar amb una hiperactivació dels factors de transcripció proinflamatoris i profibròtics AP-1, NF-kB i el transductor de senyal i activador de la transcripció (STAT3). L'eliminació de Gadd45a també va resultar en una hipertròfia cardíaca substancial, fet que va afectar negativament la morfologia i funcionalitat cardíaques en ratolins knockout. D'acord amb això, la sobreexpressió de GADD45A en cardiomiòcits AC16 humans prevenia parcialment les respostes inflamatòries i fibròtiques induïdes pel factor de necrosi tumoral-a (TNF-a). En resum, les dades presentades en aquest estudi ressalten un paper important de GADD45A al cor, ja que pot prevenir la inflamació, la fibrosi i l'apoptosi i, així, preservar la funció i el rendiment cardíacs. Atès que la fibrosi i la inflamació són crucials en la progressió de la hipertròfia cardíaca i la insuficiència cardíaca (IC) posterior, aquests resultats suggereixen que promoure l'activitat d'aquesta proteïna podria ser una estratègia terapèutica prometedora per frenar la progressió d'aquestes malalties.