El procés per elaborar el nou Estatut de la Universitat de Barcelona ha entrat en la segona fase amb la creació de la comissió que n’ha d’elaborar el primer esborrany. Es tracta del grup que ha de bastir els fonaments de l’Estatut i està integrat per les tres persones nomenades pel rector (Elena Lauroba, Oriol Pujol i Mercè Adell) i les quatre votades pel Claustre del 18 de juny de 2024: Fermín Huarte (PDI permanent), Aleix Gavaldà (PDI no permanent), Vicenç Cervelló (PTGAS) i Yaiza Moreno (alumnat).

El rector, Joan Guàrdia, ha recordat la importància d’aquest procés, que és col·laboratiu, obert a tota la comunitat UB, i que «és la gran oportunitat de refundar la Universitat». Durant la intervenció en el Claustre, la vicerectora Lauroba ha fet balanç de la feina feta en els últims mesos pel que fa al desplegament i l’execució del procediment aprovat pel Claustre del 20 de març de 2024. En la primera fase d’aquest procés, del febrer al juny, s’han mantingut diverses trobades dels grups d’opinió integrats per membres claustrals del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS); el personal docent i investigador (PDI); deganats, i estudiants. Hi ha hagut també interlocució directa amb la resta de la comunitat UB: els equips de governs de les disset facultats; el Consell de Representació dels Doctorands; els equips de govern dels instituts de recerca; representants del Grup UB, el Consell Social, l’Ateneu, etc.

El Claustre ha incorporat una novetat formal important sobre el retiment de comptes de l’equip de govern: els vicerectors responsables de la revisió estratègica de cada àrea han preparat presentacions esquemàtiques que s’han projectat a la pantalla i que han anat acompanyades d’explicacions, amb una durada màxima de cinc minuts. L’objectiu és convertir el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària en un fòrum àgil i modern, en la mateixa línia de la imatge renovada i el nou format, que ja estan consolidats.

La transformació de la plantilla del PDI i l’estabilització del PTGAS

El rector Guàrdia ha començat el discurs explicant l’estat dels acords de les universitats amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Conselleria de Recerca i Universitats pel que fa a les noves places de professorat, que han d’ajudar a adaptar les plantilles a la nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU). És una oportunitat que requereix establir procediments i criteris òptims de selecció per configurar una plantilla docent que consolidi i reforci el lideratge de la Universitat de Barcelona durant les dues pròximes dècades. Ha subratllat també que aquesta transformació de l’equip del PDI només serà operativa si va acompanyada d’un canvi imprescindible en l’àmbit del PTGAS, amb l’adequació dels perfils, les condicions i les estructures, així com la finalització dels processos d’estabilització, de digitalització i de relleu generacional.

L’anàlisi panoràmica del rector té els fonaments en les xifres i les dades que la gerenta, Glòria Matalí, ha desgranat en la presentació de l’informe anual. Ha fet un repàs rigorós a la situació econòmica de la Universitat, que encara arrossega els efectes de la crisi del 2008 i que funciona sobre la base del model organitzatiu del 2004, amb l’agreujant de la suspensió dels pressupostos de la Generalitat d’aquest 2024. Aquest panorama implica limitacions a l’hora de desplegar polítiques decisives en infraestructures, renovació acadèmica, compromís social i —especialment— configuració de les plantilles de PDI i PTGAS. «Som la universitat pública catalana amb la ràtio de PTGAS/PDI més baixa, i això ara mateix ens provoca unes tensions evidents», ha admès la gerenta. També ha volgut posar en valor el fet que, malgrat el dèficit i les dificultats estructurals, la gestió financera de la Universitat està sent capaç de garantir-ne l’activitat i d’impulsar un procés de millora constant, i ha definit les línies de treball que han de permetre a la Universitat continuar avançant.

Present i futur dels projectes estratègics

Pel que fa a la revisió estratègica de les diverses àrees de govern, els vicerectors han fet un repàs dels projectes més destacats del curs que ara acaba i n’han avançat els del vinent. Entre la feina feta, remarquen la recuperació de la memòria democràtica, la creació d’assignatures transversals centrades en reptes globals com l’emergència climàtica, l’increment dels recursos competitius en l’àmbit de la recerca i la transferència, la transformació de l’Escola de Doctorat o la millora de les condicions del professorat associat. Quant als projectes que s’han de posar en pràctica a partir del setembre, s’han mencionat el desplegament del nou model acadèmic docent, el nou pla de dedicació acadèmica basat en la flexibilitat i el reconeixement de perfils, el nou model de qualitat i la posada en marxa de la nova oficina de gestió de la recerca EASI, entre d’altres.

Els vicerectors Ramos i Triadó han pogut presentar més a fons els programes respectius. Pel que fa al Pla d’internacionalització, Raúl Ramos ha subratllat el salt endavant que suposarà, respecte tant dels percentatges de mobilitat com de la focalització en regions clau de l’ecosistema acadèmic global. A l’hora d’explicar la digitalització de la Universitat, Xavier Triadó ha posat èmfasi en les millores en l’àmbit de la ciberseguretat, les eines de docència i la segona fase del nou web de la Universitat de Barcelona.

La sessió del Claustre ha acabat amb la presentació de l’Informe de sostenibilitat 2021-2022, a càrrec de la vicerectora Maria Teresa Sauras, i l’informe del síndic de greuges, a càrrec de Lluís Caballol.