El degà de la Facultat de Dret, el catedràtic de Dret Internacional Públic Xavier Pons, és expert en dret internacional públic, organitzacions internacionals, dret comunitari europeu, salut humana i seguretat alimentària. Ha actuat com a consultor legal internacional de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i ha publicat diverses monografies, obres col·lectives i nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit del dret internacional, particularment sobre les Nacions Unides i la Unió Europea. Dins de la Universitat de Barcelona ha ocupat els càrrecs de vicepresident i president en funcions de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, i de secretari general, del 2005 al 2008. En aquesta entrevista ens explica la seva actuació al capdavant de la Facultat en un moment marcat per la construcció i posada en marxa del nou edifici, que ha de respondre a les necessitats docents i de recerca del centre.

L’any vinent comença l’activitat al nou edifici de la Facultat de Dret, de més de 16.000 metres quadrats, que s’afegeix a les instal·lacions del centre i n’amplia les potencialitats.

Aquest nou edifici respon a una demanda històrica de la Facultat: fa més de disset anys que estem pendents d’aquest tema. Finalment, si bé les circumstàncies econòmiques actuals encara són molt complexes, tenim el nou edifici, que donarà suport a la docència dels cinc graus de la Facultat, amb més de 7.000 estudiants. Entre altres necessitats, es respon a la situació del grau de Relacions Laborals, que històricament es feia al carrer d’Ortigosa, en unes condicions absolutament lamentables; després va passar al carrer de Còrsega, i des de fa cinc anys està instal·lat al campus de Diagonal Sud, però fora de la Facultat. Amb el nou edifici, aquest ensenyament es podrà impartir en el context del nostre centre i generarà sinergies positives amb la resta d’ensenyaments.

Al nou edifici hi haurà una aula de simulacions judicials o sala de vistes i una aula de mediació, que permetran que els nostres estudiants facin encara més activitats pràctiques: faran d’advocat, de fiscal, de jutge; realitzaran pràctiques de mediació i de negociació de plets, simulacions de negociacions internacionals, o de negociacions polítiques, que també poden ser útils per als estudiants de Ciències Polítiques; així com de negociacions socials, adequades per als estudiants de Relacions Laborals. Igualment, els estudiants de Dret i de Criminologia podran fer pràctiques d’interrogatori o d’atenció a les víctimes d’un delicte, i un llarg etcètera de noves possibilitats formatives. Tot això són elements que crec que aporten un enorme valor afegit a l’activitat docent que fem aquí, a la Facultat. El nou edifici, a més de l’aulari, també té tres blocs destinats a seminaris i despatxos de professors. L’edifici Ilerdense, on estem ara els professors, és un espai no dissenyat per a despatxos que resulta absolutament inadequat i és una autèntica necessitat fer aquest trasllat.

Quines expectatives obre el nou edifici?

A més de ser una necessitat, també el veiem com una fabulosa finestra d’oportunitat. Amb el potencial que tindrem, crec que ens hem de convertir en una mena de mascaró de proa del vaixell universitari. La Universitat no pot estar d’esquena a la societat. La Facultat de Dret no pot estar d’esquena als agents socials: als col·legis d’advocats, de procuradors, de notaris, als despatxos professionals, al sector privat empresarial, al tercer sector d’entitats socials o, en general, a les administracions públiques; és a dir, a tots els diversos agents amb els quals aniran a treballar els nostres titulats. Aquests agents ens han de veure com una Facultat que fa formació, que prepara els millors professionals dels nostres àmbits d’especialització, que també prepara persones compromeses amb la societat i els valors democràtics, i que ho fa interactuant amb els agents socials.

Això vol dir que el nostre professorat ha de tenir encara més projecció social. Una de les nostres apostes és, precisament, fer que la nostra recerca es conegui cada cop més fora de les nostres parets. En uns moments de crisi política, econòmica, territorial, en uns moments d’incerteses com els que vivim actualment, no podem girar l’esquena a aquests problemes: la Universitat ha d’influir en la societat. I això vol dir fer recerca bàsica i aplicada, de caràcter experimental, en l’àmbit de la química, la física o la biologia, és clar que sí; però sobretot, en el sentit que vull subratllar: fer recerca en la dimensió en què nosaltres ho fem, en la dimensió social, jurídica i política, en la manera d’organitzar la societat, en la millora de les seves condicions i de la seva articulació per fer-la més democràtica, justa i equitativa.

Com caracteritzaria la docència a la Facultat?

A la Facultat impartim cinc graus: Dret, Relacions Laborals, Criminologia, Ciències Polítiques i de l’Administració, i Gestió i Administració Pública. I podríem dir, fins i tot, un sisè, el grau de Seguretat, que es fa a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya però que es dirigeix des de la Facultat. D’aquests graus, dos —Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració— tenen l’acreditació d’excel·lència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU): el primer va obtenir l’excel·lència en els sis ítems que avalua l’AQU, i el segon és l’únic grau d’aquesta temàtica qualificat amb excel·lència en tot el sistema universitari català. El nostre propòsit és mantenir aquestes acreditacions d’excel·lència i aconseguir que els altres graus, que també van passar les acreditacions amb nota, puguin aconseguir la marca d’excel·lència.

És veritat que el grau eix de la nostra Facultat —perquè és l’històric i el més important en nombre d’estudiants— segueix sent el de Dret, però volem reforçar tots els altres graus i una manera de fer-ho és amb els itineraris dobles. En aquest moment, tenim dos itineraris dobles entre graus de la Facultat (Dret i Ciències Polítiques, i Dret i Gestió i Administració Pública) i un amb Economia i Empresa (ADE i Dret). El curs 2018-2019 tindrem els itineraris dobles de Dret i Relacions Laborals, i de Dret i Criminologia —ja aprovats pel Consell de Govern—, que entenem que responen a certa demanda especialment interessada.

Un altre element important de la nostra oferta acadèmica són les titulacions internacionals. En aquest moment, tenim un programa de titulació doble amb dues universitats nord-americanes. Això permet que estudiants nostres, o estudiants americans, cursin el grau de Dret i el màster d’Advocacia a Barcelona i, alhora, l’equivalent juris doctor en les universitats americanes i, per tant, puguin accedir després a l’exercici professional tant a Espanya com als Estats Units. Aquests programes els volem ampliar ara amb altres universitats nord-americanes, tant dels Estats Units com del Canadà.

D’altra banda, estem plantejant un disseny global dels màsters oficials, els màsters propis i els postgraus que oferim a la Facultat. Si els màsters oficials ja passen els processos de verificació, volem que els màsters propis —que no passen aquests processos— reuneixin els mateixos requisits de qualitat com si ho fessin. En aquest sentit, estem dissenyant una oferta global de formació de postgrau que abasti totes les temàtiques que tenen a veure amb tots els ensenyaments de la Facultat.

Finalment, vull dir que a la Facultat es fa molta recerca. En la meva concepció, el professorat universitari pot fer una docència de qualitat i innovadora si també té al darrere un bagatge important de recerca; per mi, són dues dimensions que tendeixen a ser indestriables.

Com és aquesta recerca a la Facultat?

La recerca en Dret, en Ciències Polítiques, en Criminologia, en aquests àmbits de les ciències socials és, a vegades, difícil d’entendre, fins i tot per a altres col·legues de la mateixa Universitat. De fet, el públic general s’imagina com a recerca la que es fa des de les ciències experimentals: un laboratori, un nou descobriment, una nova teoria física sobre l’Univers, aplicacions de les cèl·lules mare, adaptacions moleculars... Nosaltres fem recerca sobre la realitat jurídica, social i política que envolta les nostres societats. És a dir, fem recerca sobre el contingut i l’abast de les normes jurídiques i sobre la seva aplicació judicial, sobre la situació i evolució dels sistemes polítics i constitucionals, sobre el funcionament jurídic i polític del sistema internacional —i particularment l’europeu—, sobre l’organització territorial de l’Estat, sobre el paper i l’acció dels governs locals, sobre la defensa jurídica dels drets dels consumidors, sobre la resposta del dret davant dels dilemes ètics que plantegen els avenços en les ciències biomèdiques, sobre l’agenda i les polítiques públiques a Catalunya, Espanya, Europa i el món, sobre les accions i avenços en matèria penal i criminològica, sobre els drets socials i laborals en períodes de crisi o, per posar un darrer exemple entre molts altres: sobre les conseqüències de la reforma laboral. En aquest sentit, el nostre objecte de recerca és molt ampli i divers i tenim a la Facultat més d’una quinzena de grups de recerca consolidats (GRC) reconeguts per la Generalitat de Catalunya.

A la Facultat hi ha un bon nombre de professors i professores que formen part de grups de recerca i que tenen una altíssima productivitat científica, que en els nostres àmbits es reflecteix en monografies, capítols de llibre i articles de revista que molt sovint, certament, no estan en el Journal Citation Reports (JCR). Alguns investigadors sí que publiquen en aquestes revistes del JCR, però en general, no. Atenent a les temàtiques a què ens dediquem, publiquem més aviat en revistes especialitzades i amb estàndards de qualitat equivalents, però d’uns altres entorns, als quals la nostra generació de coneixement és més transferible socialment perquè és més útil, té destinataris i ofereix respostes.

També cal pensar que, en gran mesura, quan estem investigant sobre unes normes o unes polítiques públiques, el que pretenem és posar de manifest les tensions socials subjacents, i contribuïm així a fer que la societat evolucioni, progressi, canviï les normes, orienti de manera diferent les polítiques públiques, o millori el sistema sociojurídic i les seves condicions.

Quines línies d’actuació tenen en aquest àmbit?

Aquests últims mesos hem fet un mapatge de la recerca que es fa a la Facultat. Crec que, en conjunt, si ens comparem amb altres facultats de Dret d’altres universitats del nostre entorn, estem molt ben posicionats pel que fa a la recerca. Però sempre es pot millorar. La nostra idea és fomentar encara més, també amb les instal·lacions del nou edifici, l’activitat dels diferents grups, dels diferents observatoris i instituts de recerca o de les diferents càtedres que tenim (Càtedra UNESCO, Càtedra Jean Monnet, Càtedra Adecco); en definitiva, impulsar l’activitat de les diferents estructures de recerca adscrites a la Facultat. Tot això, si té més suport institucional, estic convençut que pot generar un efecte multiplicador que alimenti noves potencialitats.

Crec que aquest efecte multiplicador és absolutament cabdal. El futur de la nostra Universitat, de la nostra Facultat, depèn, en gran mesura, de si es fa recerca i, per tant, de si aportem a la societat aquest element qualitatiu diferencial que representa la Universitat entesa en majúscules, la qual cosa ens permetrà també captar talent i nous joves valors que puguin fer carrera universitària. Atès que a la Facultat —i a tota la Universitat de Barcelona— en quinze anys es jubila la meitat de la plantilla de personal docent i investigador, és evident que hem d’aconseguir, necessàriament, que entri gent jove, amb moltes ganes i amb curiositat intel·lectual, il·lusionada pel futur de la Universitat i amb força empenta. I la gent jove pot entrar a base de projectes de recerca però, sobretot, amb unes polítiques de professorat que facilitin la captació, formació, retenció, estabilització i promoció de talent.