Es poden aplicar les tècniques de les neurociències —com ara les ones que es detecten amb un electroencefalograma— en els interrogatoris als acusats en un judici? Les polítiques públiques poden ser més efectives si tenen en compte la recerca en neurociències a l’hora de predir el comportament de la ciutadania? Aquestes són algunes de les qüestions que es debatran en una jornada que tindrà lloc el dimecres 22 de novembre a la Facultat de Dret, organitzada conjuntament per l’Institut de Recerca TransJus de la Facultat de Dret —que abasta els àmbits del Dret, la Ciència Política, la Criminologia, la Gestió Pública i les Relacions Laborals— i l’Institut de Neurociències de la UB, el qual aplega investigadors de les facultats de Psicologia, Biologia, Medicina i Ciències de la Salut, i Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

La jornada «Neurociències i Ciències Socials: una aproximació transdisciplinària» tindrà lloc a la Facultat de Dret i la inauguraran el director del TransJus, Juli Ponce, i el director de l’Institut de Neurociències, Carles Escera. Ponce explica que la iniciativa neix de «la constatació que hi ha temes d’interès comú entre la neurociència i les ciències socials, en especial en els àmbits del dret, la ciència política, la gestió pública o la criminologia. En la seva intervenció, Ponce parlarà de com es poden fer polítiques públiques «més acurades i efectives» si es té en compte la manera en què reacciona el cervell dels ciutadans que en són receptors. Això és aplicable a supòsits com ara les campanyes per evitar el consum de tabac, per augmentar les donacions a causes solidàries o per reduir el consum d’energia. Entre altres qüestions, Ponce analitzarà el concepte de nudging, que literalment vol dir ‘donar una empenta suau a algú per cridar l’atenció’ i que en les ciències socials es fa servir per fomentar determinades conductes positives sense usar prohibicions ni recompenses econòmiques.

El catedràtic Carles Escera apunta que el camp de les relacions entre la neurociència i el dret, encara que va aparèixer als anys noranta del segle passat, «ha pres embranzida recentment». En aquest sentit, defensa que és un àmbit «en què encara hi ha més preguntes que respostes i on els resultats hauran de ser sempre considerats i valorats en el context de les implicacions ètiques». En la seva intervenció, Escera parlarà del potencial evocat P300, una ona extreta de l’electroencefalograma, que alguns autors han suggerit que es pot utilitzar, per exemple, per revelar informació que l’acusat d’un crim no vol admetre. De fet, aquesta prova es va fer servir en el cas de la desaparició de la jove Marta del Castillo. El director de l’Institut de Neurociències defensa que «els resultats d’aquesta prova no poden ser mai concloents, atès que hi ha nombrosos factors que influeixen en el potencial P300 i és, per tant, una resposta cerebral altament inespecífica».

Durant la jornada es tractaran temes com la neurociència de la presa de decisions, la neurociència i la culpabilitat penal, o els aspectes psicològics de la criminalitat i la predicció del risc de violència, entre d’altres