El 21 de maig de 1992, la Unió Europea va aprovar el programa LIFE, un instrument financer per fomentar projectes d’innovació que impulsen la conservació mediambiental, l’acció climàtica i el desenvolupament de polítiques comunitàries en aquests àmbits. Enguany es commemora el vint-i-cinquè aniversari d’aquesta fita, que també va coincidir amb la creació de la Directiva europea d’hàbitats. La Universitat de Barcelona ha format part activa d’aquesta convocatòria des del seu naixement, amb onze projectes de temàtiques variades i que han obtingut més de 2,7 milions d’euros de finançament.
Restauració de mines amb criteris ecològics
Entre el 2004 i el 2007, Ramon Vallejo, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, va dirigir el primer projecte LIFE coordinat per la UB: Ecotechnology for environmental restoration of limestone quarries (ECOQUARRY). L’objectiu de LIFE+ ECOQUARRY va ser incorporar criteris ecològics en la restauració d’activitats mineres a cel obert. «Ens va permetre ampliar les aplicacions de la nostra recerca a les empreses mineres dels sectors del ciment i els àrids. Fruit d’aquest projecte es va publicar una guia de restauració de pedreres de calcària en condicions mediterrànies», recorda l’investigador.
El projecte LIFE+ ECOQUARRY va tenir continuïtat amb LIFE+ ECORESTCLAY, una acció de cinc anys que va començar el 2013 amb la participació de la UB com a soci. En aquest cas, es pretén implementar accions de restauració ecològica des d’un plantejament holístic, poc freqüent en el sector miner. «La integració de les activitats extractives en el seu entorn durant i després de l’explotació pot tenir objectius vinculats a fomentar la biodiversitat, conservar determinades espècies o millorar el medi natural, rural o urbà», explica Montserrat Jorba, professora de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), que dirigeix la part del projecte que correspon a la Universitat de Barcelona. «El programa LIFE ha patrocinat diferents projectes directament enfocats a donar solucions per a aquestes àrees tan degradades per l’activitat minera», assenyala l’experta.
Segons la investigadora de la UB, en l’àmbit de la restauració d’activitats extractives, el programa LIFE ha estat decisiu per implementar actuacions innovadores a escala real que estan permetent valorar-les amb criteris ecològics i de biodiversitat a curt i mig termini. «El projecte LIFE vigent ens permet validar un nou model de restauració, basat en la construcció de relleus finals més similars als naturals, ecològicament més integrats en el seu entorn», explica Montserrat Jorba.
Rius temporals i recuperació d’habitats a l’alta muntanya
Actualment, la Universitat de Barcelona té dos projectes LIFE més en actiu. Narcís Prat, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals coordina el projecte LIFE+ TRivers, iniciat el 2014 i que es durà a terme fins al 2019. El projecte TRivers estudia la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals amb l’objectiu de crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions d’acord amb la Directiva marc de l’aigua europea.
«El programa LIFE ha estat especialment important per poder transmetre la llarga trajectòria del nostre grup de recerca en rius temporals en temes aplicats. En el nostre cas ha suposat poder implementar de manera pràctica el que es va fer en projecte MIRAGE del 7è Programa marc, i servirà per transformar el treball desenvolupat en una eina de treball al servei de la gestió sostenible de l’aigua a les conques hidrogràfiques mediterrànies», explica Prat.
L’altre projecte amb participació de la UB és LIFE+ Limno Pirineus, una recerca coordinada pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i que està destinada a la recuperació d’hàbitats i espècies aquàtiques d’alta muntanya als Pirineus. Empar Carrillo, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio, lidera l’equip de la UB que treballa en els sistemes de molleres i torberes que voregen els estanys i barrancs per tal d’identificar-ne les amenaces i assessorar les accions de conservació que cal dur a terme. Un altre objectiu és recuperar espècies i minimitzar-ne el risc d’extinció, com en el cas de la planta aquàtica Luronium natans, actualment amenaçada per l’elevat grau d’aïllament de les poblacions.
Conservació i innovació mediambiental
La història de la participació de la UB en el programa LIFE comença amb la primera convocatòria de finançament. Des del 1992, investigadors de la UB han format part com a socis de projectes de les diferents temàtiques que formen part del programa. Així, s’ha participat en accions de conservació i recuperació d’habitats i espècies de flora i fauna com la de l’alga verda Caulerpa taxifolia en el Mediterrani (Antònia Ribera, professora ja jubilada de l’antic Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia), o la viabilitat de la foca monjo a Cap Blanc o la protecció de praderes de posidònia (Àlex Aguilar, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals).
També s’han dut a terme altres projectes amb temàtiques com l’anàlisi del contingut d’arbutina en fulles del gènere de plantes Arctostaphylos (Carlos Codina, professor emèrit del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient) o altres de més aplicats com el tractament de l’aigua de riu amb tecnologia de membrana d’ultrafiltració (Francisco Lucena, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística) o la reducció del consum d’aigua i la contaminació de les instal·lacions de rentat de vehicles (Miquel Salgot, del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient).
Per commemorar aquest vint-i-cinquè aniversari, la comunitat de projectes LIFE ha organitzat diferents actes arreu d'Europa, que poden consultar en aquest calendari d'activitats.
