Recentment, la Generalitat de Catalunya ha fet públic els resultats de la darrera convocatòria per donar suport als grups de recerca de Catalunya (SGR). Després d’analitzar-los, volem fer notar la nostra estupefacció i sorpresa pels resultats tan negatius que han obtingut els grups de recerca universitaris i fer constar el següent:
 

- L’any 2009, un 64 % del finançament d’aquesta convocatòria era per a grups de recerca universitaris. Aquest percentatge es va reduir a un 56 % a la convocatòria de 2014, i a la darrera, la del 2017, queda en un magre 49 %. Per primer cop, el finançament destinat a grups de recerca no universitaris excedeix el destinat a la universitat. Si ens restringim a les universitats públiques catalanes, el percentatge baixa al 47 %. En el cas de la Universitat de Barcelona, la disminució ha estat del 26 %, un 24 % en el cas de la UAB i un 19 % pel que fa a la UPC.

- Les publicacions científiques del sistema de recerca català (tant d’universitats com d’altres centres de recerca) van ser prop de 35.000 en el període 2016-2017, segons dades del Web of Science. D’aquestes, més de 27.000 —un 78 %—  les van produir les universitats públiques catalanes, entre les quals destaquen especialment la Universitat de Barcelona, amb gairebé 14.000, la Universitat Autònoma de Barcelona, amb més de 8.000, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb unes 3.000. Els centres CERCA (centres de recerca de Catalunya que no pertanyen a la universitat) en van produir unes 12.000, i la resta d’institucions, 17.000 en el mateix període (una mateixa publicació pot ser comptada per dues o més institucions).

- Malgrat la difícil situació econòmica de les universitats i el seu infrafinançament, reconegut per veus com la de l’ex conseller d’Economia i Empresa, Andreu Mas-Colell, en un recent article publicat al diari Ara, les nostres universitats públiques han mantingut i millorat les seves posicions en els rànquings internacionals més rellevants. Quan comparem la productivitat científica per euro invertit a les universitats catalanes, les nostres institucions ocupen llocs molt destacats a nivell mundial.

- Si comparem els indicadors científics de determinats departaments i instituts universitaris amb els instituts CERCA, els resultats són similars, i especialment positius quan la relació cost-rendiment s’incorpora com a variable. Els centres CERCA reben un triple finançament per part de l’administració: els fons basals directes, a través del programa ICREA; el professorat cedit per les universitats, una cessió que no només no es veu compensada, sinó que al mateix temps impedeix renovar les nostres plantilles i, finalment, la transferència evident dels ajuts SGR d’aquesta convocatòria, que passen de les universitats públiques cap a aquests centres.

- La convocatòria SGR va ser creada per a proveir d’un finançament basal a nombrosos grups de recerca catalans. A data d’avui, 1.744 grups de recerca estan reconeguts per la Generalitat de Catalunya, dels quals un 63 % pertanyen a les universitats catalanes, la qual cosa fa encara més incomprensible que la major part del finançament que atorguen aquests ajuts no es destini a l’àmbit universitari.

- Aquesta disminució afecta particularment els grups dels àmbits de les ciències experimentals, de la vida i la salut, que sembla que entren en més clara competència amb els centres CERCA, i en molts casos representa l’únic finançament disponible.

Des de la UB, la UAB i la UPC considerem que no hi ha cap raó objectiva que avali aquesta disminució, ni pel que fa als arguments numèrics ni als corresponents a la producció científica. En definitiva, aquest fet se suma a un conjunt de greuges que patim les universitats del país —infrafinançament, impossibilitat d’articular un relleu generacional a les nostres plantilles—  que ens situa en una posició límit. Fem una crida, doncs, a replantejar quin és el futur que volem per a les nostres universitats.

Equips de Govern de la UB, la UAB i la UPC.