L’ecologia i l’evolució de les papallones diürnes és l’eix central de l’última tesi doctoral impulsada a la UB sota el mestratge directe del professor Ramon Margalef (1919-2004), el primer catedràtic d'Ecologia a tot l’Estat espanyol. El treball, defensat per Albert Masó a la Facultat de Biologia el gener passat, ha contribuït a comprovar les hipòtesis del professor Margalef sobre la influència de la vegetació en les papallones i, en especial, sobre la duplicació cel·lular com a procés macroevolutiu generador de noves espècies.
Aquesta tesi —el darrer treball de doctorat inspirat directament per Ramon Margalef— està dividida en dues parts. En la primera, l’autor desplega una recerca a l’àrea geogràfica del massís del Montseny per comprovar si la vegetació determina les característiques de la comunitat de papallones, així com per investigar alguns trets biològics en algunes espècies. El treball ha servit per descartar que aquests lepidòpters mostrin una dependència determinista de la vegetació i, a més, que la composició específica de la vegetació tingui un caràcter predictiu respecte a la de la comunitat de papallones. Així mateix, també detecta una gran coincidència entre el voltinisme —nombre de generacions d’un organisme que apareixen en un any— i la fase d’hibernació de les espècies genèticament més properes.
