Un estudi publicat a la revista Frontiers in Veterinary Science revela la presència del coronavirus murí —el virus de l’hepatitis murina o M-CoV— en ratolins de l’arxipèlag canari que podrien haver arribat a les illes pel trànsit marítim des del continent europeu. Aquest és el primer estudi ecoepidemiològic que ha examinat la presència de coronavirus que circulen en ratolins i rates de l’entorn natural i urbà a les illes de La Palma, El Hierro, Tenerife i Lanzarote.
El treball està dirigit pel professor Jordi Serra-Cobo, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i també hi participen membres de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de la Universitat de La Laguna, entre altres institucions.
M-CoV: un virus estudiat en ratolins de laboratori
La pandèmia causada pel SARS-CoV-2 ha situat els coronavirus en el centre d’una intensa activitat investigadora arreu del món. En els darrers anys, s’han identificat cinc nous coronavirus —SARS-CoV, HCoV-NL63, HCoV-HKU1, MERS-CoV i SARS-CoV-2— amb capacitat de causar patologies respiratòries en humans.
El virus de l’hepatitis murina (M-CoV) és un coronavirus que es va aïllar per primer cop el 1947 en rosegadors. Tot i que no se n’han registrat contagis en la població humana, aquest virus té una alta capacitat infectiva i es transmet principalment mitjançant aerosols o contacte directe. Com que s’ha estudiat sobretot en ratolins de laboratori, hi ha pocs estudis duts a terme en la fauna silvestre. «El virus de l’hepatitis murina és altament infecciós i és un dels patògens més freqüents en ratolins de laboratori. Els símptomes de la infecció varien segons el genotip i l’edat del ratolí. És un virus que pot ser molt agressiu en els ratolins, i sol produir hepatitis, enteritis i encefalitis», explica Jordi Serra-Cobo, expert en estudis ecoepidemiològics de la UB i de l’IRBio.
En el marc de la recerca, que es va fer entre el 2015 i el 2019, l’equip va aplicar la tècnica nRT-PCR a mostres fecals de tres espècies de rosegadors (Mus musculus, Rattus rattus i Rattus norvegicus). El propòsit era detectar-hi la possible presència de coronavirus. Aquests ratolins i rates, que no són espècies autòctones de les Canàries, van ser introduïts per primera vegada a l’arxipèlag fa segles i s’han dispersat per tota la geografia de les illes.
Els resultats van revelar la presència de l’ARN del virus de l’hepatitis murina en la població del ratolí domèstic Mus musculus dels entorns urbans de tres illes (El Hierro, Tenerife i Lanzarote) en unes proporcions similars tant a escala geogràfica com temporal. En canvi, en el cas de la rata negra (R. rattus) i la rata comuna (R. norvegicus), totes les proves per detectar-hi l’M-CoV van obtenir un resultat negatiu.
Un viatge del continent europeu a l’arxipèlag canari
Tot apunta que el coronavirus murí —del gènere Betacoronavirus i subgènere Embecovirus— que s’ha trobat en els ratolins de l’arxipèlag canari està relacionat filogenèticament amb els coronavirus murins del continent europeu. En concret, amb el coronavirus identificat per primer cop el 2010 en poblacions salvatges de ratolins Mus musculus i de talpó roig (Myodes glareolus) per l’equip del professor Jan Felix Drexler (Universitat de Bonn, Alemanya).
«Les dades obtingudes ens mostren que l’origen més probable és europeu, fet que no és estrany si es té en compte l’elevada relació mercantil que hi ha entre les illes Canàries i Europa», destaca el professor Jordi Serra-Cobo.
La diferenciació entre les soques del coronavirus de les illes Canàries i les dels virus continentals també seria un procés força recent en el temps. Un altre aspecte destacable és la gran diversitat de variants de l’M-CoV que circula entre la població de ratolins domèstics de les tres illes.
Coronavirus, espècies invasores i salut global
El treball publicat a la revista Frontiers in Veterinary Science posa en evidència el paper potencial dels rosegadors —i altres espècies invasores que s’estableixen fora de la seva àrea de distribució natural— en el procés de difusió de malalties infeccioses.
En aquest context, és prioritari controlar l’arribada d’espècies no autòctones que són reservoris potencials de patògens, especialment en els entorns insulars. A més, en el cas dels ratolins, els alfa i betacoronavirus són també relativament freqüents, i a mesura que avancen les recerques es van identificant noves soques patògenes en aquests rosegadors.
«En termes de salut global —apunta Serra-Cobo—, l’estudi ens alerta que, juntament amb l’arribada d’espècies no autòctones, també poden arribar microorganismes que poden ser patògens per a la fauna local o per a l’espècie humana. El coronavirus murí afecta espècies de rosegadors, però tenint en compte la ràpida evolució d’aquests virus, no es pot descartar que s’adapti a infectar altres grups de mamífers».
Per això és important analitzar les mercaderies que arriben i les bodegues, especialment dels vaixells, perquè no hi hagi rosegadors. «Això no és fàcil —apunta Serra-Cobo—, però és necessari per evitar l’expansió, no tan sols de l’M-CoV, sinó també d’altres virus, que en alguns casos poden ser zoonòtics i, per tant, causar infeccions en la població humana», conclou l’expert.
Article de referència:
Monastiri, A.; Martín-Carrillo, N.; Foronda, P.; Izquierdo-Rodríguez, E.; Feliu, C.; López-Roig, M.; Miquel, J.; Gouilh, M. A; Serra-Cobo, J. «First coronavirus active survey in rodents from the Canary Islands». Frontiers in Veterinary Science, agost de 2021. Doi: 10.3389/fvets.2021.708079
