Un nou estudi publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences revela un dels enigmes relacionats amb el comportament social del goril·la de plana occidental (Gorilla gorilla gorilla), que viu al bell mig de la selva equatorial africana. Aquests primats presenten una estructura social dinàmica —els individus solen fer canvis freqüents entre famílies— i amb un alt nivell de tolerància i de convivència pacífica entre els seus membres, segons destaca l’article, en el qual han participat els experts José Domingo Rodríguez Teijeiro, Magdalena Bermejo i Guillem Molina Vacas, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Segons els autors, aquest comportament social ha pogut tenir un paper significatiu en la història evolutiva d’aquesta espècie, tot facilitant l'intercanvi d'informació i una millor explotació dels recursos tròfics. No obstant això, aquesta mateixa dinàmica social també ha pogut agreujar l'impacte d'algunes malalties infeccioses en la població de goril·les, alerten els experts. En aquest context, els brots epidèmics del virus de l’Ebola, que van afectar la població de primats al Congo entre el 2002 i el 2004, van arribar a causar la desaparició del 95 % d'aquest gran simi i van fer que aquesta espècie es trobi actualment en perill crític de desaparició, segons la Llista Vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
En el nou estudi, realitzat a la selva de Ngaga de la República del Congo, també hi participen Germán Illera (Great Apes Conservation/Research Odzala-Lossi i SPAC gGmbH, República del Congo), i Giovanni Forcina, Rubén Bernat Madrid, Eloy Revilla i Carles Vilà (Estació Biològica de Doñana, EBD-CSIC) i altres experts de la Universitat de Rennes (França).
Rere la pista del goril·la de plana occidental al bell mig de la selva
Fins ara, l'ecologia i el comportament del goril·la de plana occidental a l'interior de les impenetrables selves equatorials era tota una incògnita. Des que es van iniciar els primers estudis científics sobre aquests primats, se sabia que existien grans diferències en el comportament dels dos grans simis africans: el goril·la de plana occidental (Gorilla gorilla gorilla), un habitant de les selves frondoses que envolten la conca del riu Congo, i el goril·la de muntanya (Gorilla gorilla beringei), un primat més ben estudiat que viu als vessants volcànics del Rift africà. Actualment, la caça, el comerç d'espècies, la pèrdua de l'hàbitat natural, els conflictes armats i les epidèmies posen en risc extrem la supervivència de les poblacions salvatges d'aquests primats que comparteixen més del 98 % del material genètic amb l'espècie humana.
A diferència del goril·la de muntanya, que manté interaccions agressives i poc freqüents entre membres de famílies diferents, se sabia que el goril·la de plana occidental sí que interacciona sovint amb membres d’altres famílies, i que les trobades són de caràcter pacífic. A causa de la baixa visibilitat a l'interior de les selves, els goril·les de plana occidentals s'havien estudiat sobretot en els bais, unes clarianes característiques de la selva que són el punt de trobada de les famílies d'aquesta espècie per alimentar-se de plantes riques en sals minerals.
En el marc de l'estudi, els experts van fer un seguiment científic durant cinc anys de tres famílies de goril·la de plana occidental al cor mateix de la selva congolesa. Segons les conclusions, les trobades entre individus de diferents famílies són freqüents i pacífiques, de manera que els individus solen alimentar-se i jugar junts sense mostrar signes d'agressió.
En el pla metodològic, els experts van perfilar una imatge de l'estructura social i de les relacions de parentiu de més de 120 goril·les mitjançant les anàlisis genètiques de mostres de femta recollides durant quatre mesos —tant en famílies com en individus solitaris— a la selva de Ngaga.
Una estructura social dinàmica sense registres d’infanticidis
Les dades revelen que les famílies tenen una estructura social dinàmica en què els individus solen fer canvis freqüents entre grups familiars. Els individus joves es troben sovint fora de les seves pròpies famílies i s'integren temporalment en grups familiars en què no hi ha parents propers. Aquest comportament social podria estar associat a la manca de registres d'infanticidi en aquesta espècie, subratllen els experts.
Aquesta nova investigació mostra la imatge d'una societat modular caracteritzada per l'existència de vincles forts que no impedeixen, al seu torn, la transferència d'individus entre famílies diferents, i un alt nivell de tolerància entre els membres que les componen.
Els resultats d'aquesta recerca mostren la importància de complementar in situ els estudis de monitorització amb les anàlisis genètiques no invasives per descobrir l'estructura i la dinàmica social en espècies animals poc accessibles. En paral·lel, les conclusions remarquen també la importància del comportament social en la transmissió de malalties i en la planificació d'estratègies de conservació efectives a llarg termini.
